|
Currículum
Objectius generals
Adquirir l’habilitat o capacitat de:
1. Utilitzar les habilitats lingüístiques bàsiques, tant productives com receptives, per fer
ús de la llengua com a mitjà de comunicació i d’expressió personal, per tal de satisfer
necessitats bàsiques de la vida quotidiana.
2. Utilitzar les experiències i coneixements previs, tant lingüístics com socioculturals,
per construir els nous aprenentatges.
3. Aprofitar totes les ocasions possibles d’exposició i interacció amb la nova llengua,
incloses les que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació.
4. Desenvolupar i utilitzar les estratègies que permetin resoldre situacions de
comunicació en els contextos més habituals.
5. Desenvolupar i utilitzar les estratègies que permetin avaluar i continuar
l’aprenentatge de l’idioma un cop superat el Nivell bàsic.
6. Adoptar una actitud oberta davant d’elements o situacions no característiques de la
llengua pròpia que apareguin en el discurs.
Objectius per destreses
1. Expressió i interacció oral
Fer anuncis i presentacions breus, preparades prèviament, sobre temes i activitats de
la vida quotidiana.
Participar amb una facilitat raonable i de forma eficaç en situacions de comunicació
habituals i en converses curtes, amb la col·laboració d’una persona interlocutora.
Reaccionar de forma adequada en intercanvis i transaccions breus i senzilles en
situacions de la vida quotidiana.
2. Expressió i interacció escrita
Escriure textos curts i senzills sobre necessitats personals i situacions de la vida
quotidiana, seguint les convencions i formats adequats a cada tipus de text, i utilitzant
frases simples connectades amb elements de cohesió bàsics.
3. Comprensió oral
Comprendre l’essencial de missatges breus, clars i senzills, articulats amb claredat i
certa lentitud en llengua estàndard, contextualitzats i sobre temes coneguts, per
satisfer necessitats bàsiques.
Extreure els punts principals i la informació detallada de textos orals emesos per
mitjans audiovisuals o sense la presència de la persona emissora, en bones
condicions acústiques i sempre que es pugui tornar a escoltar-ne alguns fragments.
4. Comprensió lectora
Comprendre les idees principals de textos curts, sobre temes habituals o familiars,
amb l’ajut del context i del suport visual i icònic.
Localitzar informació específica en textos de diversa tipologia, per satisfer necessitats
bàsiques de la vida quotidiana.
Continguts
Competències generals
A. Actituds
Els estudis sobre l’aprenentatge i l’adquisició de llengües donen una gran importància
als factors psicològics i afectius en el procés d’aprenentatge de la llengua i de la
cultura que aquella representa. Aquests factors exerceixen la màxima influència en
l’èxit o fracàs de l’aprenentatge de la llengua i de les relacions interculturals en què es
participa.
Una actitud és una disposició d’ànim que s’aprèn, tot i que de vegades estigui
estretament relacionada amb trets de la personalitat. Per això, el professorat haurà
d’esmerçar temps i esforços per ajudar l’alumnat a reconèixer el pes de les actituds en
el procés d’aprenentatge, a identificar les pròpies, i treballar en el desenvolupament de
les adequades per aconseguir l’èxit en l’aprenentatge.
1. Actituds que afavoreixen l’èxit de l’aprenentatge
• Reconeixement del fet que cada persona és protagonista del seu aprenentatge i
n’ha d’assumir la gestió i la responsabilitat.
• Valoració de l’autoestima, la responsabilitat personal, l’esforç, la concentració, la
voluntat i les pròpies capacitats.
• Valoració de la motivació, la curiositat i l’obertura cap a nous coneixements.
• Interès per manifestar creativitat i imaginació, i per experimentar.
• Reconeixement dels diferents estils d’aprenentatge, i predisposició a aprendre i
adoptar els que millor hi escaiguin.
• Interès per adquirir autonomia en el procés d’aprenentatge.
• Superació de l’ansietat davant les noves experiències.
• Interès per desenvolupar constància i mètode de treball.
2. Actituds que afavoreixen el procés d’aprenentatge d’una llengua
• Valoració de l’aprenentatge d’una llengua com a eina de desenvolupament
personal.
• Valoració de la importància de conèixer una llengua estrangera per als estudis i la
feina.
• Consciència del fet que l’aprenentatge d’una llengua requereix motivació, esforç i
voluntat.
• Definició de les necessitats i els interessos personals a l’hora d’aprendre una nova
llengua.
• Establiment d’objectius assumibles i observables a curt termini.
• Aprofitament dels coneixements i les experiències de què es disposa, tant
lingüístiques com no lingüístiques, com a mitjà per facilitar l’adquisició dels nous
coneixements.
• Reconeixement de la utilitat de transferir els coneixements i les estratègies
d’aprenentatge d’una llengua a una altra.
• Disposició a experimentar i a intentar activar els recursos i les estratègies de què es
disposa.
• Reconeixement del fet que l’error és necessari per aprendre.
• Valoració de l’enriquiment personal que suposa la relació amb la resta de l’alumnat i
el professorat.
• Reconeixement del fet que el treball en grup i cooperatiu dóna l’oportunitat
d’experimentar i de comunicar-se en la llengua que s’aprèn.
• Valoració de l’adquisició d’estratègies que poden ser transferibles a altres
aprenentatges.
• Interès per comunicar-se i expressar-se oralment i per escrit amb persones que
parlen la llengua objecte d’aprenentatge.
• Consciència de la importància de la forma en la interacció, per tal d’expressar-se
amb correcció i precisió.
• Consciència de la importància d’adequar els continguts de l’actuació oral o escrita al
context comunicatiu en què aquesta es produeix.
• Consciència de la importància de l’avaluació com a instrument que permet regular
el procés d’aprenentatge.
• Consciència de la importància de l’autoavaluació com a mitjà d’avaluació i gestió del
propi procés d’aprenentatge.
• Consciència de la importància de la utilització de les noves tecnologies com a mitjà
d’aprenentatge i d’intercanvi lingüístic i cultural.
• Consciència de la importància d’aportar els coneixements lingüístics propis, com a
persona mediadora, en situacions en què persones de diferents llengües necessiten
comunicar-se i no disposen d’una llengua comuna.
3. Actituds que afavoreixen l’adquisició d’una consciència intercultural
• Valoració positiva de les diferències culturals com a font d’enriquiment i creixement
personal.
• Anàlisi crítica de les pròpies valoracions d’altres cultures.
• Reconeixement de la dificultat, i de vegades la impossibilitat, de comparar realitats
culturals diferents.
• Superació dels prejudicis i estereotips sobre les cultures i els pobles.
• Acceptació de l’alteritat i la diferència: respecte i tolerància.
• Valoració de l’enriquiment i creixement personal que suposa el contacte amb
persones d’altres cultures.
• Valoració de la llengua com a vehicle d’expressió d’una realitat social i cultural, de
les seves creences i valors.
B. Competència sociocultural
El coneixement de la societat i de la cultura de la comunitat o comunitats en què es
parla la llengua objecte d’estudi és un aspecte del coneixement del món que té
especial rellevància en el context de l’aprenentatge d’una llengua, ja que és probable
que no formi part de l’experiència prèvia de l’alumnat o que el seu coneixement estigui
deformat pels estereotips.
Aquest coneixement, conjunt de creences i valors que conformen la identitat dels
individus i dels pobles, configura una manera de veure i d’entendre el món i incideix en
la forma de comunicar-se amb els altres. Caldrà desenvolupar en l’alumnat una
consciència intercultural que li permeti fer-se conscient i interpretar les situacions de
comunicació i les convencions socials amb què es trobarà en els seus intercanvis
interculturals.
A continuació es llisten els àmbits que poden estar relacionats amb els trets distintius
de la societat i la cultura de la llengua que s’estudia.
Vida quotidiana
• hàbits alimentaris: dieta, horaris, comportament a taula, etc.,
• horaris i hàbits de treball,
• vacances i festes,
• activitats de lleure.
Condicions de vida
• el nivell de vida (diferències regionals, ètniques i de grup social),
• l’habitatge,
• les prestacions socials (educació, sanitat, pensions...),
• paisatge i clima,
• trets socioeconòmics (agricultura, ramaderia, pesca, indústria, comerç, turisme,
banca, noves tecnologies...).
Relacions interpersonals
• estructura familiar i relacions de parentiu,
• relacions entre generacions,
• relacions entre homes i dones,
• relacions a la feina,
• estructura de la societat (grups socials, partits polítics, institucions religioses…),
• relacions amb les institucions (administració, policia...),
• relacions entre diferents comunitats,
• relacions entre grups polítics i religiosos.
Valors i creences
• cultura i tradicions,
• història i identitat nacional,
• estructura social i canvis que s’hi produeixen,
• institucions, política, seguretat,
• religió,
• altres cultures i grups socials (països estrangers, turistes, immigrants),
• manifestacions artístiques (literatura, arts plàstiques...),
• sentit de l’humor.
Llenguatge corporal
• gestos i postures,
• expressions facials,
• contacte visual,
• contacte físic i proxémica.
Convencions socials (normes de cortesia)
• puntualitat,
• indumentària,
• regals,
• celebracions (festes familiars, tradicionals...),
• visites (durada, acomiadament...),
• conversa (actituds, convencions i tabús),
• actes de caràcter social (enterraments...).
Comportaments rituals
• pràctiques religioses i ritus,
• naixements, casaments, enterraments,
• actitud de l’audiència en espectacles i cerimònies,
• celebracions, festivals, balls, etc.
C. Continguts nocionals
El llistat següent de continguts nocionals inclou els conceptes bàsics a partir dels quals
es desglossaran les subcategories corresponents amb els seus exponents lingüístics
per nivell.
Entitats:
• expressió de les entitats i tot allò que hi fa referència.
Propietats:
• existència,
• quantitat,
• qualitat,
• valoració.
Relacions:
• espai (ubicació absoluta i relativa en l’espai);
• temps (situació absoluta i relativa en el temps);
• estats, processos i activitats (aspecte, modalitat, participants i les seves relacions);
• relacions lògiques (entre estats, processos i activitats): conjunció; disjunció;
oposició; comparació; condició; causa; finalitat; resultat;
• relacions temporals (anterioritat, simultaneïtat, posterioritat).
D. Estratègies i habilitats lingüístiques
1. Estratègies comunicatives per a l’ús de la llengua
Tant en l’ús de la llengua per part de les persones nadives com en el procés
d’aprenentatge, les persones (nadius o aprenents) realitzen actes comunicatius en les
diferents habilitats lingüístiques (parlar, escoltar, escriure o llegir) i posen en
funcionament diferents estratègies de comunicació.
Les estratègies són un mitjà que la persona usuària d’una llengua utilitza per mobilitzar
i equilibrar els recursos de què disposa per tal de respondre a les exigències
comunicatives de la situació i assolir amb èxit un objectiu concret. La utilització
d’estratègies comunicatives no s’ha d’interpretar com una manera d’esmenar
carències lingüístiques o de comunicació, sinó com l’aplicació d’uns principis
metacognitius: planificació, execució, avaluació i reparació, a les diferents formes de
les habilitats comunicatives: la recepció, la producció, la interacció i la mediació.
El progrés en l’aprenentatge d’una llengua s’evidencia per la capacitat de l’aprenent de
dur a terme actes comunicatius i utilitzar estratègies comunicatives.
1.1. Estratègies de recepció (oral i escrita)
Planificació
• Identificació del context en què es produeix la situació comunicativa i presa de
consciència dels coneixements previs que se’n tenen.
• Mobilització i coordinació dels recursos de què es disposa: competències generals i
comunicatives.
• Adequació del tipus d’audició o lectura (comprendre el sentit general, buscar una
informació específica, etc.) a les diferents intencions de la persona oient o lectora, i a
la funció i tipologia del text.
Execució
• Deducció, inferència i formulació d’hipòtesis a partir d’idees, preconceptes i
coneixements previs.
• Confirmació d’hipòtesis a partir de la interrelació i d’elements significatius del text.
• Comprensió global, selectiva, exhaustiva, interpretativa.
Avaluació i reparació
• Verificació o reformulació d’hipòtesi.
1.2. Estratègies de producció (oral i escrita)
Planificació
• Establiment dels requeriments de la tasca, identificació del context en què es
produeix la situació comunicativa i avaluació dels propis coneixements del món.
• Mobilització i coordinació dels recursos de què es disposa: competències generals i
comunicatives.
• Adequació del text (oral o escrit) a la persona destinatària (funció del text, àmbit i
canal, registre, estructura i cohesió del discurs...).
• Adaptació de la tasca i del missatge als recursos lingüístics disponibles (augment o
disminució de la complexitat de la tasca i del discurs produït).
Execució
• Composició i articulació del discurs, integrant elements verbals i no verbals al
missatge.
• Ús de fragments de discurs “prefabricats”, coneguts per la persona usuària que li
donen seguretat.
• Ús d’estratègies d’evitació: valorar les dificultats de la tasca i els recursos de què es
disposa per ajustar el missatge.
• Ús d’estratègies d’assoliment: provar noves expressions sense bloquejar la
comunicació, ajustant el nivell de la tasca a l’alça.
• Utilització de tècniques per compensar mancances lingüístiques que produeixen
interrupcions o bloqueigs de la memòria (mots per guanyar temps, paràfrasis, canvi de
tema...).
Avaluació i reparació
• En l’expressió oral, valoració de l’èxit de la comunicació o modificació del discurs
per aconseguir-lo, a partir de la pròpia autoavaluació o la retroalimentació que rep de
l’audiència a través de la seva reacció oral, gestual o expressió facial.
• En l’expressió escrita, possibilitat de control de la producció, tant des del punt de
vista comunicatiu com lingüístic (revisió, correcció...).
1.3. Estratègies d’interacció (oral i escrita)
A més de les estratègies de recepció i comprensió indicades en els apartats anteriors
en el cas de la interacció oral hi ha un tipus d’estratègies específiques d’aquesta
habilitat referides al control que les persones interlocutores tenen del procés. Aquestes
estratègies són les següents:
Planificació
• Previsió del tipus d’intercanvis possibles tenint en compte la informació que es
comparteix i la nova informació que es vol donar o obtenir.
• Coneixement de les regles de la interacció oral (torn de paraula i distància física de
les persones interlocutores).
• Coneixement de les regles de la interacció escrita d’acord amb la tipologia textual
de què es tracti (notes, postals, cartes, correus electrònics).
Execució
• Iniciativa i cooperació per tal de desenvolupar l’intercanvi.
• Capacitat de facilitar ajut i demanar-lo per clarificar possibles malentesos, repetint, o
reformulant el que sigui necessari.
Avaluació i reparació
• Valoració de l’èxit de la comunicació o modificació del discurs per aconseguir-lo, a
partir de la pròpia autoavaluació o la retroalimentació que facilita la persona
interlocutora amb la seva reacció escrita o oral (gestual o d’expressió facial).
1.4. Estratègies de mediació
Són les que utilitza la persona usuària de la llengua, que fa el paper de persona
intermediària, en les activitats de mediació entre persones interlocutores que no es
poden entendre directament, o entre un text oral o escrit i un parlant d’una llengua
diferent a la dels textos.
Les activitats de mediació són pel que fa a l’expressió i a la interacció oral:
• La interpretació simultània, diferida o consecutiva.
• La interpretació informal (visitants estrangers en el país de la llengua d’estudi,
parlants nadius a l’estranger, situacions socials i transaccions per a amistats,
familiars...).
Les activitats de mediació són pel que fa la l’expressió i a la interacció escrita:
• Traducció especialitzada o literària.
• Resum de l’essencial d’articles de diaris, revistes...
• Reformulació de textos especialitzats per a no especialistes.
Planificació
• Establiment dels requeriments de la tasca, identificació del context en què es
produeix la situació comunicativa i avaluació dels coneixements del món, tant els
propis com dels de les persones entre les quals s’estableix la mediació.
• Mobilització i coordinació dels recursos de què es disposa: competències generals i
comunicatives.
• Adaptació de la tasca i del missatge als recursos lingüístics disponibles i als de les
persones per a les quals es fa la mediació (augment o disminució de la complexitat de
la tasca i del discurs produït).
Execució
• Composició i articulació del discurs, integrant al missatge elements verbals i no
verbals.
• Prendre consciència de les possibilitats i les equivalències de les dues llengües
entre les quals es fa la mediació.
Avaluació
• Comprovació de la congruència entre els dos textos.
• Comprovació de la coherència dels usos.
Reparació
• Amb l’ajut de diccionaris.
• Amb l’ajut d’altres persones o fonts.
2. Estratègies per a l’aprenentatge de la llengua
Les estratègies d’aprenentatge afavoreixen el procés d’aprenentatge propi en la
mesura que, d’una banda, promouen que l’alumnat assagi amb el mitjans, les
tècniques i els procediments que li resultin més rendibles i, de l’altra, estimulen el
desenvolupament de l’autonomia i del treball col·laboratiu, aixícom de la
responsabilitat en l’aprenentatge.
La capacitat d’aprenentatge tambées pot concebre com la predisposicióo l’habilitat
per descobrir allòque é diferent, tant si es tracta d’una altra llengua, com d’una altra
cultura, d’altres persones o de nous coneixements. Segons les persones aprenents, el
saber aprendre pot incloure graus i combinacions de molts aspectes del saber ser,
dels coneixements i del saber fer.
Les estratèies que s’enuncien a continuaciósegueixen els passos del procé
d’aprenentatge d’una llengua i, encara que algunes d’elles poden formar part del
bagatge conscient o inconscient de l’aprenent de llengüs, en tots els casos es poden
practicar i fer-les conscients per tal d’utilitzar-les i automatitzar-les per agilitar
l’aprenentatge.
2.1. Estratègies cognitives
Reflexió sobre la comunicació i la llengua. Raonament sobre el fet comunicatiu i els
elements d’una situació comunicativa.
• Presa de consciència i explicitació de coneixements sobre la comunicació i la
llengua.
• Presa de consciència de com s’aprèn la llengua per afavorir el procés
d’aprenentatge.
• Formulació d’hipòtesis referides al significat, funció i/o ús de diferents elements o
aspectes de la llengua. Raonament i verificació de les hipòtesis formulades.
• Deducció de les normes d’ús de la llengua estrangera per analogia amb les
pròpies o a partir d’exemples contextualitzats.
• Aplicació dels coneixements sobre la llengua pròpia o altres de conegudes per
facilitar el nou aprenentatge.
• Reconeixement de les diferències d’ús entre el codi oral i l’escrit i entre els diferents
registres.
2.2. Estratègies metacognitives
Reflexió sobre el procés d’aprenentatge:
• Apropiació de la terminologia necessària.
• Comprensió del paper de l’error.
• Utilització de tècniques d’estudi i altres eines de treball.
• Desenvolupament del propi estil d’aprenentatge.
• Desenvolupament de l’autonomia i control del propi procés d’aprenentatge.
• Utilització de l’autoavaluació i la coavaluació com element de millora del procés.
2.3. Estratègies socioafectives
Desenvolupament d’estratègies que permeten a l’aprenent valorar i reforçar la seva
motivació per practicar la llengua i col·laborar amb d’altres per al seu aprenentatge.
• Acceptació de la comprensió parcial o superficial d’una situació comunicativa i
mobilització dels recursos i tècniques disponibles per sentir-se competent en el
desenvolupament de tasques d’aprenentatge i comunicatives.
• Formulació d’objectius clars i possibles per reforçar la motivació.
• Presa de consciència de la importància dels companys i companyes com a font
d’aprenentatge a classe i fora de classe.
• Capacitat d’oferir i demanar ajut per construir el propi coneixement.
• Predisposició a rebre la retroalimentació del professor sobre el procés
d’aprenentatge.
• Aprofitar totes les ocasions possibles per establir contacte, fora de l’aula, amb la
llengua que s’aprèn (contacte amb persones, lectures, audicions...).
• Capacitat de risc per experimentar amb els nous aprenentatges.
Competència lingüística comunicativa
A. Competència pragmàtica
1. Funcions
1.1. Coneixements i informació
Afirmar, negar; identificar/se; anunciar (que es dóna alguna cosa a algú, un fet quan es
produeix, un fet imminent); comparar (coses, persones, fets, llocs, èpoques...);
demanar i donar informació (sobre coses, llocs, persones, activitats, accions habituals,
esdeveniments passats o futurs, el que ha dit algú, causes o conseqüències);
descriure (característiques de coses, persones o llocs; estats de persones, objectes o
llocs; canvis, percepcions, sentiments); demanar i dir a qui pertany quelcom; definir
requisits; expressar coneixement o desconeixement, expressar el grau de seguretat
d’un fet; demanar i expressar si es recorda una cosa o algú, evocar; demanar
confirmació i confirmar, desmentir.
1.2. Opinions, creences; hipòtesis
Expressar i demanar opinió; expressar acord i desacord, assentir i dissentir; formular
hipòtesis (sobre persones, coses, sobre fets presents i futurs); predir, valorar un fet
(com a fàcil o difícil, possible o impossible, necessari o innecessari, probable o
improbable, obligatori o no obligatori, prohibit o permès).
1.3. Propòsits d’acció: intencions, decisions, voluntat
Expressar el propòsit, la intenció o la voluntat de fer alguna cosa; oferir alguna
cosa/ajuda, oferir-se a fer alguna cosa, respondre a un oferiment.
1.4. Actes directius i persuasius (que tenen com a finalitat que la persona destinatària
faci o no faci alguna cosa)
Animar algú a fer una cosa, demanar consell, aconsellar, recomanar; alertar; concertar
una cita; demanar i donar instruccions; demanar i donar permís, prohibir o denegar
permís; demanar ajuda; demanar descripció; demanar alguna cosa, demanar que algú
faci alguna cosa com a favor; demanar sobre el propòsit, la intenció o la voluntat de fer
una cosa; ordenar; proposar; queixar-se.
1.5. Sentiments, actituds, estat físic i anímic
Expressar diversió, avorriment; alegria o felicitat, il·lusió, tristesa, pena; afecte o
simpatia, antipatia; aprovació, desaprovació, interès, desinterès; gust, disgust, fàstic;
preferència; indiferència; dubte, ignorància, seguretat, inseguretat; esperança;
sorpresa; ràbia; satisfacció, insatisfacció; estats físics, de salut o d’ànim (ansietat,
dolor, alleujament...); sensacions físiques o psíquiques.
1.6. Relació social; actituds envers les altres persones
Saludar, respondre a una salutació; donar la benvinguda; presentar/-se, respondre a
una presentació; acomiadar/-se; invitar, acceptar i refusar una invitació; adreçar-se a
algú, atraure l’atenció, respondre a una interpel·lació; demanar per algú, respondre
quan es demana per algú; agrair, respondre a un agraïment; aprovar, desaprovar;
demanar i acceptar disculpes o perdó; excusar-se, acceptar excuses; lamentar;
expressar cortesia (en àpats, brindis, esternuts) i compliment; felicitar, respondre a una
felicitació; interessar-se per algú/alguna cosa, respondre a mostres d’interès.
1.7. Establiment o manteniment de la comunicació
Demanar o donar informació sobre una paraula o expressió que no es coneix o que
s’ha oblidat (la paraula, l’escriptura, la pronunciació, el significat, la traducció);
demanar confirmació sobre la comprensió d’un enunciat; assenyalar comprensió o no
comprensió d’un enunciat, demanar i donar confirmació sobre el significat d’un
enunciat, demanar o donar aclariments sobre el significat o la intenció d’un enunciat,
parafrasejar, demanar i donar confirmació sobre la correcció d’un enunciat; lletrejar o
sol·licitar que es lletregi una paraula; repetir o sol·licitar repetició; demanar a algú que
parli més a poc a poc, demanar a algú modulacions de la veu (que parli més alt o més
baix).
2. Competència sociolingüística
Atès que la llengua és un fenomen sociocultural que incideix en la forma en què les
persones es comuniquen i que comporta una manera de veure i d’entendre el món, cal
posar l’accent en els aspectes de l’ús de la llengua, que es relacionen amb aquest
fenomen i que conformen la competència lingüística. A continuació es llisten els
aspectes que caldrà incorporar en el curs del procés d’ensenyament-aprenentatge
d’aquest nivell:
2.1. Marcadors lingüístics de relacions socials que reflecteixen les diferències en
l’estatus de les persones interlocutores, la proximitat de la relació i el registre del
discurs, i es manifesten en:
• La selecció i l’ús de les salutacions de rebuda, presentació, comiat.
• L’ús de formes de tractament.
• Les convencions en els torns de paraula.
2.2. Fórmules de cortesia que varien d’una cultura a una altra i la inadequada
aplicació de les quals entrebanca o impossibilita el funcionament dels principis de
cooperació i pot comportar malentesos interculturals.
2..3. Iniciació al reconeixement d’alguns aspectes paralingüístics i de llenguatge
corporal, molt bàsics, com a suport per facilitar la comprensió de la llengua que s’aprèn.
B. Competència discursiva
El text com a unitat mínima de comunicació (discurs oral i discurs escrit).
1. Organització del discurs
1.1. Adequació al context
Relació del text amb la situació de comunicació.
Identificació i/o selecció de:
1.1.1. Els indicis situacionals (lloc, canal, persones interlocutores i relació entre ells…) i
la intenció comunicativa en situacions comunicatives clarament definides i previsibles.
• Els destinataris, les persones interlocutores.
• El temps, el lloc.
• Altres indicis (gestualitat, elements icònics i visuals, etc.).
1.1.2. Funció comunicativa del text.
• Tipus de text i format:
• Varietat i registre.
1.1.3. Llengua oral i llengua escrita. Convencions i diferències d’ús bàsiques entre el
codi oral i l’escrit.
1.1.4. Registre formal i informal. Diferències bàsiques.
1.1.5. Tema: el contingut. Selecció d’informació rellevant per a desenvolupar el tema.
1.2. Coherència textual
1.2.1. El text com a unitat global de significat.
• Pertinència del contingut.
• Selecció de contingut rellevant.
• Idees principals i secundàries en textos senzills.
1.2.2. Estructuració del contingut.
• Ordenació lògica de les idees: seqüenciació temporal dels fets descrits…
• Agrupació d’idees relacionades en un mateix paràgraf. Ordenació dels paràgrafs. (tot
i que siguin textos i/o paràgrafs breus).
• Selecció de les estructures morfosintàctiques i del lèxic adequats.
1.3. Cohesió textual
Organització interna del text oral i escrit.
1.3.1. Inici del discurs
• Mecanismes iniciadors (presa de contacte, etc.): Excuse me
• Introducció del tema: About your brother...
1.3.2. Desenvolupament del discurs
Manteniment del tema.
• Correferència. Anàfora, catàfora, dixi.
Ús de l’article: I have a car. / Do you want to borrow the car?
Demostratius: this, that... (These seats are reserved).
Possessius: My car…
Els pronoms it i there: Mike wasn’t there. It was very strange.
Referències al temps i lloc : here, there.
Concordança entre les formes verbals i amb els marcadors de temps corresponents
(adverbis i locucions adverbials…): We went to the meeting and later we had lunch.
We haven’t spoken since then.
Oracions coordinades i subordinades: ús de les oracions compostes com a element de
desenvolupament temàtic: We could it outside, unless it rains. Or we could go to a
restaurant, if you prefer.
• El·lipsi i/o fórmules substitutives: Sally is ill and is not coming to work. And neither is
Mike.
• Repetició (eco lèxic, sinònims, antònims, hiperònims, hipònims, camps lèxics/xarxes
lèxiques): The chairs, the table, the chest: all the furniture was new.
• Reformulació. Paràfrasi i aclariments: I mean...
• Èmfasi: recursos més freqüents: I don’t like this at all.
Expansió del tema: ús de marcadors textuals amb funcions diverses.
• Exemplificació: for example, like...
• Definicions: which means..., meaning...
• Enumeració, seqüenciació temporal: initially, first, and then…
• Reforç. Precisió / matisació: perhaps, maybe.
• Contrast: but, and yet...
Canvi temàtic
• Digressió: Well, Listen, Hey…
• Recuperació del tema: anyway, about that...
• Personalització (comentaris personals): You see, you know, really, honestly...
• Interrupció i recuperació del discurs: going back to...
• Focalització del tema: Look, listen...
1.3.3. Conclusió del discurs
•Resum /Recapitulació: in short...
•Indicació de tancament textual: and that’s all, and that’s it....
1.3.4. Discurs oral (recursos específics): iniciació i manteniment.
• El torn de paraula: presa, manteniment i cessió: Excuse me; Tell me, are you hungry?
• Paper de les persones interlocutores:
Suport, demostració de la comprensió, petició d’aclariments, etc.: Really?, I see, I
know, that’s right…
Recursos dilatoris: by the way, well..., look, listen
Autocorrecció, rectificació, expressió de dubte: actually, maybe, perhaps
• L’entonació com a recurs de cohesió del text oral: Ús dels patrons d’entonació: I do.
You do?
• Altres característiques del discurs oral:
Reduced questions: what else?
Short answers: Yes, I do.
Vocatius: You look nice, Andrew.
1.3.5. La puntuació com a recurs de cohesió d’un text escrit: usos dels signes de
puntuació.
• Ús del punt i seguit, el punt i a part i l’organització dels paràgrafs en textos breus.
• Layout en cartes informals. L’ús de la coma en la salutació.
• Els signes d’exclamació, interrogació.
• Guions o cometes (inverted commas) en la transcripció de diàleg (direct speech).
• Les comes, en oracions subordinades, llistes, question tags, aposicions...
• Altres convencions: punts suspensius...
2. Textos i àmbits d’ús
2.1. Expressió i interacció oral
2.1.1. Descripcions de persones, llocs, imatges...
2.1.2. Narracions de fets concrets i d’experiències.
2.1.3. Instruccions bàsiques: receptes, pautes per fer una cosa i indicacions per anar a
un lloc.
2.1.4. Converses de caràcter col·loquial amb amistats, familiars i companys i
companyes; a la feina/escola i a l’entorn habitual (botigues, restaurants…), en
situacions de la vida quotidiana.
2.1.5. Converses telefòniques (breus) de caràcter social,… (situacions molt bàsiques
de la vida quotidiana).
2.2. Expressió i interacció escrita
2.2.1. Descripcions de persones, llocs, imatges...
2.2.2. Narracions de fets concrets i d’experiències.
2.2.3. Instruccions bàsiques: receptes, pautes per fer una cosa i indicacions per anar a
un lloc.
2.2.4. Cartes informals. Notes i postals. Missatges per correu electrònic…
2.2.5. Anuncis breus. Respostes a anuncis breus.
2.2.6. Contribució a pòsters i material de l’aula o de l’escola, revista de l’escola o grup
d’oci…
2.2.7. Participació en xats, blogs, moodle, etc. i altres mitjans que ens ofereix Internet i
les TIC.
2.2.8. Escriure per comunicar o compartir opinions, etc. i també pel plaer d’escriure (o
jugar amb la llengua): cançons, poemes, breus textos literaris, etc.
2.3. Comprensió oral
2.3.1. Documents àudio i audiovisuals (textos molt breus i senzills de situacions
habituals de la vida quotidiana preparats per a la classe).
2.4. Comprensió escrita
2.4.1. Notes, postals, cartes sobre temes habituals de la vida quotidiana.
2.4.2. Fullets d’informació general o específica (turístics, d’instruccions de
funcionament, sobre una institució o lloc públic (museus, biblioteques, escoles…), amb
informació mèdica, sempre que estiguin escrits amb un llenguatge senzill o vagin
acompanyats d’imatges que il·lustrin el text.
2.4.3. Programació de televisió. Cartellera d’espectacles. Horaris de transports públics
i altres.
2.4.4. Anuncis breus sobre temes relacionats amb situacions de la vida quotidiana.
2.4.5. Cançons i poemes, breus i senzills, i lectures graduades.
2.4.6. Textos curts de diaris o revistes, sempre que el tema sigui conegut i el text
estigui adaptat o es tracti de localitzar una informació específica o extreure’n una idea
molt general.
2.4.7. Enunciats d’exercicis i d’exàmens o explicacions gramaticals.
2.4.8. Documents icònics (quadres, gràfics…)
2.4.9. Documents diversos (gràfics, d’àudio o vídeo) en suport electrònic: Internet ...
2.5. Mediació oral i escrita
2.5.1. Fer d’intermediari/ària (en llengua meta, L1 o amb gestos…) a l’aula, entre el
professorat i un o més companys i companyes; entre un text oral i escrit i els
companys i companyes (per exemple: traducció o reformulació); i al carrer, entre
persones interlocutores que no es poden entendre directament.
2.5.2. Fer d’intermediari/ària per a la comprensió d’avisos (orals i escrits), menús,
cartells i fulletons informatius, breus i senzills.
C. Competència lingüística.
1. Lèxic i aspectes semàntics
1.1. Lèxic referit a camps semàntics d’ús general i a les àrees temàtiques del Nivell.
1.2. Famílies lèxiques. Sinònims, antònims i mots polisèmics d’ús freqüents (big, large,
huge; small, tiny).
1.3. Formació de paraules. Paraules derivades amb prefixos i sufixos d’ús freqüent:
• Prefixos: un-, in-/im- , dis-, re-, over-... : unfair, impossible, indefinite, disconnected.
• Sufixos: -er, -ful, -less: player, careful/careless.
Paraules compostes:
• Substantius: alarm clock, credit card, baby-sitter, milkman.
• Adjectius: blue-eyed, good-looking.
1.4. Abreviacions: sigles, símbols i abreviatures més freqüents, acrònims bàsics: a.m.,
p.m., etc., e.g., AIDS, NATO, bike, fridge.
1.5. Paraules que poden tenir diferents funcions: to look )vb), a look (n).
1.6. Mots transparents o pròxims: flexible. Falsos amics: library, realise.
1.7. Frases fetes, dites, refranys d’ús més freqüent: wait and see; no news, good news.
2. Morfosintaxi
Elements constituents de l’oració
2.1. El substantiu
2.1.1. Tipus de substantius
• Noms comuns / propis.
• Concrets / abstractes: song / hope.
• Comptables / incomptables: sandwich(es) / food.
• Noms col·lectius: team, flock, cattle.
2.1.2. Morfologia del substantiu (gènere i nombre).
• Formes diferents per a masculí i femení (molt freqüents): nephew / niece, widow /
widower, bride / bridegroom.
• Plural regular, plurals irregulars i mots invariables: coach-es; man/men, child/children;
mouse-mice; news; person/ people.
• Substantius que se solen fer servir en plural: scissors, trousers.
• Concordança verbal d’alguns noms col·lectius freqüents: government, police, team +
vb en sing. o pl.
2.1.3. La complementació bàsica del substantiu:
• Adjectiu: a new computer.
• Complement del nom (funció adjectiva): a tennis racket, a leather coat.
• Complement preposicional: the house on the mountain.
2.2. Els determinants (morfologia i posició)
2.2.1. Articles
• Articles definits i indefinits. Ús i omissió més freqüent de l’article. I have a car; I am
going to the theatre; Do we need bread?; I love horses.
2.2.2. Demostratius: this, that, these, those.
2.2.3. Possessius: my, your, his, her, its, our, their.
2.2.4. Quantificadors
• Quantitatius: much, many / a lot (of), lots (of), a great deal (of)
• Partitius: a pair of, a bit of.
2.2.5. Indefinits: some, any; no, not a / not any; several, enough...
2.2.6. Numerals (cardinals i ordinals): one, two, three, first, second, third...
2.2.7. El genitiu saxó. (The ‘s possessive determiner): Martin’s car; children’s books,
the gardener’s tools.
2.3. Els pronoms (morfologia i posició)
2.3.1. Els pronoms personals (de subjecte i de complement), reflexius i recíprocs: I,
you, she... ; me, you, her...; myself, yourself, herself...; each other, one another.
2.3.2. Els pronoms it i there en estructures bàsiques: It’s raining again.
2.3.3. Els pronoms relatius: that, who, which, whose...
2.3.4. Els pronoms interrogatius: Who, what, which, whose, when, where, why, how...;
how much, how many, how long...
2.3.5. Els pronoms possessius: mine, yours...
2.3.6. Els pronoms quantitatius (o formes comparatives): enough, both, many, a few,
neither...
2.3.7. Els determinants com a pronoms (demostratius, quantitatius, indefinits): this, that,
some, any, another, several, both, each, enough.
2.3.8. Els pronoms indefinits compostos: some, any i no amb -body, -one, -thing: There
was something strange in the house; Nobody said anything.
2.3.9. El genitiu saxó. (The ‘s possessive): this is mine and that is Mark’s. Show me the
gardener’s (tools).
2.4. L’adjectiu
2.4.1. Morfologia de l’adjectiu.
• Invariable en gènere i nombre.
• Grau: expressió de la comparació (superioritat, igualtat/desigualtat, inferioritat): nice,
nicer (than), the nicest; more beautiful (than), the most handsome; as...as; not as/so
pretty as...; less expensive than, the least comfortable.
• Formes comparatives i superlatives de l’adjectiu: easy, easier, the easiest.
• Comparatius irregulars bàsics: good, better, (the) best; bad, worse, (the) worst; far,
further, furthest.
2.4.2. Posició bàsica de l’adjectiu dins el sintagma: l’adjectiu davant del nom.
• L’ordre dels adjectius dins d’un mateix sintagma: a beautiful red-brick house / a very
expensive necklace; a new leather coat.
2.4.3. Parelles d’adjectius acabats en -ed / -ing : interested-interesting, bored-boring.
2.4.4. Preposicions que acompanyen alguns adjectius molt freqüents: good at,
interested in, keen on, fond of...
2.4.5. Too i enough (posició: too+adj. / adj.+enough): not good enough; it’s too hot.
2.5. El verb
2.5.1. Tipus de verbs
• Verbs auxiliars (formes i contracció): do, have, be.
• Verbs lèxics: regulars i irregulars. Formes dels verbs irregulars més freqüents.
• Verbs amb partícules: multi-word verbs –phrasal and prepositional– més freqüents:
put on / take off, stand up, write (sth) down.
• Transitius i intransitius. My grandfather spoke at my wedding, and said beautiful
things.
• La complementació bàsica del verb (Complement Directe i Complement Indirecte).
• Posició dels complements del verb: I gave the book to him / I gave him the book.
• Verbs copulatius: be i altres (v + adj. = feel; look, sound, taste, smell + good, bad,
delicious…) She feels sad.
2.5.2. Formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi): -ing i -ed.
• Usos bàsics de la forma -ing (present, participle and gerund).
• Be + -ing per a les formes progressives.
• darrera de preposició: It’s good for training.
• darrera de verbs com like, love, prefer, hate...: I hate speaking in public.
• Substantivació (nucli del sintagma nominal): Speaking in public is a difficult thing.
• Adjectivació: They gave the kid a speaking doll.
2.5.3. Usos bàsics de la forma –ed.
• Formació del past tense (verbs regulars).
• Forma –ed (past participle).
• Have + -ed per a perfect tenses.
• Be + ed per a la veu passiva.
• Adjectivació: smoked salmon, fried chicken.
2.5.4. Usos molt bàsics de l’infinitiu amb to i sense to. I want to tell you a story; They
enjoy telling stories.
• Contrast I like going / I'd (I would) like to go.
2.5.5. Temps i aspecte
• Formes bàsiques de present, passat i futur. Formes simples, compostes i perifràstic.
• El present simple, el present progressive (continuous) i el present perfect.
• El simple past, el past progressive i el past perfect.
• El futur simple amb will.
• Altres formes d’expressió del temps present, passat i futur més habituals: going to,
present continuous i present simple per al futur. used to per al passat. tend to per al
present.
• Contrast entre formes simples i perifràstiques (en passat i present): present simple vs
present continuous; past simple vs. past continuous.
2.5.6. Modalitat
• Verbs modals més habituals: can, could, should, must; will, would; (Formes
interrogatives i negatives, contraccions).
• Construccions semimodals bàsiques: I had to leave; You are not supposed to study
in the evenings.
• Perífrasis verbals més habituals.
• Make / do; play / do per a activitats esportives; etc.
• Tell i want amb ús persuasiu: They told me to wait outside / She wanted us to wait
outside.
• Make, let seguits de complement i d'infinitiu: They made me wait outside. They didn’t
let me (go) in.
2.5.7. Veu activa i veu passiva: formes bàsiques de la veu passiva. This book was
published in Britain.
2.6. Les preposicions
2.6.1. Formes simples i locucions preposicionals d’ús freqüent:
• de lloc/posició: in, at, on, under, over, below, between, behind, in front of, out of;
near, next to, among...
• de temps: in, on, at, since, until, before, after, during, throughout...
• de moviment: over, across, along, off, through...
• de direcció: to, from, towards ...
• altres: with, without, about, from, as far as, against, by...
2.7. Els adverbis
2.7.1. Formes simples i locucions adverbials d’ús freqüent:
Tipus d’adverbis, segons el significat:
• Adverbis de freqüència: never, sometimes, often,always, usually, hardly, hardly ever,
seldom, rarely.
• Adverbis de manera: slowly, fast...
• Adverbis de temps: still, yet; soon, early, late...
• Adverbis de lloc: here, there, nearby, far...
• Adverbis de grau: a lot, a little, scarcely, greatly...
2.7.2. Morfologia d’adverbis d’ús més freqüent:
• Formació amb –ly (especialment adverbis de manera): slow, slowly;
• Altres: fast, hard.
• Formes comparatives d’adverbis d’ús freqüent: fast-er, hard-er, hard-est. Cf more
slowly.
2.7.3. Locucions adverbials: next week, from...to...
2.7.4. Posició dels adverbis (de freqüència, de manera, de temps, de lloc... ) en l’oració.
2.8. Conjuncions d’ús freqüent
• Coordinades: and, or, but.
• Subordinades: because, as, in order to, so, before, after, when, if , although.
• Correlatives: both... and..., either... or..., neither... nor...
L’oració
2.9. L’oració simple
2.9.1. Estructura de l’oració
• L’oració declarativa afirmativa i negativa.
• L’oració interrogativa: Wh-questions i Yes/No-questions; Tag questions.
• L’oració exclamativa: How wonderful!
• L’oració imperativa: Open the door, please.
2.9.2. L’estil indirecte amb say i tell.
2.9.3. Modificacions de l’estructura bàsica de l’oració.
• So i neither amb inversió (So do I, neither do you...).
2.10. L’oració composta
2.10.1. La coordinació:
• Oracions juxtaposades: She arrived late, spoke to me, and left five minutes later.
• Oracions conjuntives: You come with us or stay here, and decide fast.
• Oracions disjuntives: You neither help nor let anybody else work.
• Oracions adversatives: He is a good person, but speaks too much.
2.10.2. La subordinació
• Oracions subordinades substantives: reading in bed is very relaxing; It’s important
that you remember this.
• Oracions subordinades adjectives o de relatiu (defining i non-defining)
• Oracions subordinades adverbials (amb els connectors més freqüents)
Temporals: I’ve lived here since I was born.
Concessives: Although I feel tired, I must finish this tonight.
Causals: As I had nothing better to do, I watched television.
Finals: He came here to/in order to improve his training.
Condicionals (If sentences). Construccions bàsiques: zero conditional, first conditional i
second conditional: If you didn’t lie so often, you wouldn’t have so many problems.
3. Ortografia i aspectes gràfics
3.1. L’alfabet anglès.
3.2. Ús de les majúscules en anglès: adjectius geogràfics i de nacionalitat, llengües,
pronom I, (English, Asian, Muslim, I love NYC...).
3.3. Ortografia del plural (-s / -es): house-s, coach-es.
3.4. Ortografia del verb acabat en –y: play-plays / cry-cries.
3.5. Ortografia de les formes verbals acabades en -ed i -ing: stopped, hoped, lying...
3.6. Ús dels signes ortogràfics bàsics (apòstrof, guionet...) Peter’s friends; my parents’
home.
3.7. Ús principals dels signes de puntuació (punt, coma, punt i coma, dos punts, guió,
signes d’interrogació, signe d’exclamació, parèntesi, punts suspensius...).
3.8. Ortografia de les abreviatures d’ús molt freqüent (ordinals, verbs auxiliars, dates...):
1st, 2nd, June 23rd ...
3.9. Ortografia de les contraccions bàsiques: ‘s (is, has); ‘d (had, would), -n’t (isn’t,
aren’t, hasn’t, haven’t; won’t, wouldn’t; can’t-cannot;).
4. Fonètica i fonologia
4.1. Sons i fonemes vocàlics: introducció al sistema vocàlic anglès.
• Diferències fonamentals i contrastos amb la L1.
• Minimal pairs: Cap vs cup; bag vs bug; here vs. hair.
4.2. Introducció al sistema consonàntic anglès.
• Diferències fonamentals i contrastos amb la L1.
• Minimal pairs: [b] vs [v] (boat / vote); [s] vs [z] (Sue / zoo).
• Grafemes muts: island, castle; could, would; walk, talk...
• Linking –r: more / more ideas .
• Pronunciació del morfema –s del plural i 3ª persona singular present: boats, nuns,
coaches.
• Pronunciació del sufix –ed per al passat i participi passat de verbs regulars: stopped,
loved, decided.
• Grafemes amb diverses pronunciacions: -gh- enough, though, ghost
4.3. Accent, ritme i entonació
• Patrons tonals d’elements lèxics aïllats; accent en les paraules simples i compostes:
∪thirty, thir∪teen...
• El so schwa en la síl·laba àtona: of vs off; London.
• Patrons tonals dins d’un grup de paraules (black and white; sugar and spice).
• Formes febles.
• Introducció al concepte del ritme marcat per les síl·labes tòniques.
• Les formes febles dels elements gramaticals (articles, preposicions, pronoms,
auxiliars, etc.).
• El concepte de formes febles o tòniques segons el context (What’s it made of?).
• Mots de pronunciació similar d’ús molt freqüent que es poden confondre (parònims):
soup/soap.
• Representació gràfica de fonemes i sons. Regularitats bàsiques entre ortografia i
pronunciació (write-written; pet/Pete).
Competència lingüística comunicativa
A. Competència pragmàtica
1. Funcions
1.1. Coneixements i informació.
Identificar-se; informar (sobre coses, llocs, persones, activitats, accions habituals
esdeveniments passats o futurs, el que ha dit algú, causes o conseqüències); demanar
informació (sobre persones, llocs o coses, sobre activitats, fets o esdeveniments);
narrar un fet o un esdeveniment passat; afirmar, negar; anunciar (que es dóna alguna
cosa a algú, un fet quan es produeix, un fet imminent); demanar i dir a qui pertany
quelcom; descriure (característiques de coses, persones o llocs; estats de persones,
objectes o llocs; percepcions, sentiments); demanar i expressar si es recorda una cosa
o algú; expressar coneixement o desconeixement; rectificar, confirmar, desmentir.
1.2. Opinions, creences; hipòtesis
Expressar acord i desacord; expressar una opinió; expressar el punt de vista;
expressar el grau de seguretat d’un fet; valorar un fet (com a fàcil o difícil, possible o
impossible, necessari o innecessari, probable o improbable, obligatori o no obligatori,
prohibit o permès); formular hipòtesis (sobre persones, coses, sobre fets presents i
futurs).
1.3. Propòsits d’acció : intencions, decisions, voluntat
Expressar el propòsit, la intenció, la capacitat o la voluntat de fer alguna cosa;
expressar el desig que algú faci alguna cosa; invitar, acceptar o declinar una invitació;
oferir alguna cosa/ajuda, oferir-se a fer alguna cosa, respondre a un oferiment;
respondre a una demanda (acceptar, refusar); respondre a una proposta; oferir-se o
negar-se a fer alguna cosa; expressar un desig.
1.4. Actes directius o persuasius
Animar algú a fer una cosa; demanar consell, aconsellar, recomanar; alertar; concertar
una cita; demanar, proposar a algú de fer alguna cosa; demanar i donar instruccions,
demanar alguna cosa, demanar que algú faci alguna cosa com a favor, ordenar;
proposar; demanar ajut,; suggerir; prohibir o denegar permís.
1.5. Sentiments, actituds, estat físic i anímic
Expressar diversió, avorriment alegria o felicitat, il·lusió, tristesa, pena, afecte o
simpatia, antipatia; esperança; sorpresa; ràbia; satisfacció insatisfacció; estats físics,
de salut o d’ànim; sensacions físiques o psíquiques; queixar-se, consolar, reconfortar,
expressar gratitud; preguntar sobre l’estat d’ànim: alegria, tristesa, satisfacció;
expressar gustos i preferències.
1.6. Relació social; actitud envers les altres persones
Saludar, respondre a una salutació; donar la benvinguda; presentar-se, respondre a
una presentació; acomiadar-se; agrair, respondre a un agraïment; aprovar,
desaprovar; demanar i acceptar disculpes o perdó; excusar-se, acceptar excuses;
lamentar; expressar cortesia (en àpats, brindis, esternuts) i compliment; felicitar,
respondre a una felicitació; interessar-se per algú/alguna cosa, respondre a mostres
d’interès.
1.7. Establiment o manteniment de la comunicació
Demanar o donar informació sobre una paraula o expressió que no es coneix o que
s’ha oblidat (la paraula, l’escriptura, la pronunciació, el significat, la traducció);
demanar confirmació sobre la comprensió d’un enunciat; assenyalar comprensió o no
comprensió d’un enunciat; demanar i donar confirmació sobre el significat d’un
enunciat; demanar o donar aclariments sobre el significat o la intenció d’un enunciat;
parafrasejar; demanar i donar confirmació sobre la correcció d’un enunciat; lletrejar o
sol·licitar que es lletregi una paraula, repetir o sol·licitar repetició, demanar a algú que
parli més a poc a poc, demanar a algú modulacions de la veu (que parli més alt o més
baix).
2. Competència sociolingüística
Atès que la llengua és un fenomen sociocultural que incideix en la forma en què les
persones es comuniquen i que comporta una manera de veure i d’entendre el món, cal
posar l’accent en els aspectes de l’ús de la llengua, que es relacionen amb aquest
fenomen i que conformen la competència lingüística. A continuació es llisten els
aspectes que caldrà incorporar en el curs del procés d’ensenyament-aprenentatge
d’una llengua:
2.1. Marcadors lingüístics de relacions socials que reflecteixen les diferències en
l’estatus de les persones interlocutores, la proximitat de la relació i el registre del
discurs i es manifesten en:
• L’ús i la selecció de les salutacions de rebuda, presentació, comiat.
• L’ús i la selecció de les formes de tractament: oficial, formal, informal, familiar, íntim,
autoritari, agressiu.
• Les convencions en els torns de paraula.
2.2. Fórmules de cortesia. Varien d’una cultura a una altra i la seva aplicació
inadequada impossibilita el funcionament dels principis de cooperació que porten a
aconseguir una comunicació eficaç i donen lloc a malentesos interculturals.
2.3. Diferències de registre referides a diversos usos de la llengua en contextos
diferents:
• formal;
• neutre;
• informal.
B. Competència discursiva
El text com a unitat mínima de comunicació (discurs oral i discurs escrit)
1. Organització del discurs
1.1. Adequació al context
Relació del text amb la situació de comunicació:
• Identificació dels indicis situacionals (en situacions comunicatives clarament
definides i previsibles: lloc, canal, persones interlocutores i relació entre ells...).
• Funció comunicativa del text.
• Tipus de text i format. Seqüència textual (temporal).
• Varietat i registre: llengua oral / llengua escrita; registre informal; registre neutre;
varietat estàndard.
• Tema: enfocament i contingut.
1.2. Coherència textual
El text com a unitat global de significat:
• Pertinència i estructuració del contingut. Selecció de contingut rellevant. Ordenació
lògica de les idees.
• Selecció de les estructures morfosintàctiques i del lèxic adequats.
1.3. Cohesió textual
Organització interna del text oral i escrit. Inici, desenvolupament i conclusió de la unitat
textual. Relacions sintàctiques i semàntiques (fenòmens gramaticals i lèxics) que
connecten els enunciats d’un text entre si.
1.3.1. Inici del discurs:
Introducció del tema segons el tipus d’interacció: rituals socials, introducció d’una
història, una informació, correu, etc.: excusez-moi, cher + prénom, vous savez...
1.3.2. Desenvolupament del discurs:
Manteniment del tema
• Coreferència. Anàfores pronominals: il, elle, ça, cela, celle-ci, qui, que,...; anàfores
nominals: indefinit + nom ; determinant + nom: une voiture, cette voiture; sinònims.
• Expansió del tema.
• Exemplificació: par exemple.
• Enumeració: connectors enumeratius d’ús freqüent: alors, après, d’abord, ensuite,
finalement...
• Expansió temàtica comparant, descrivint, explicant.
• La connexió: ús d’elements d’enllaç i organització del text.
Connectors textuals:
• Addició: et, puis,...
• Causa: car, parce que, puisque, comme...
• Conseqüència: donc, par conséquent.
• Finalitat: pour, afin de....
• Condició: si…
1.3.3. Conclusió del discurs:
• Resum, recapitulació: voilà (c’est tout), finalement...
• Tancament textual. Concloure un correu: cordialement, bises... Concloure una
conversa: à bientôt...
1.3.4. Discurs oral: iniciació i manteniment (recursos específics).
• El torn de paraula: presa, manteniment i cessió. Tu sais, écoutez, s’il vous plaît,...
• Paper de la persona interlocutora: demostració de la comprensió, petició
d’aclariments, etc. (llenguatge fàtic) c’est clair?, comment?, c’est ça?, ça veut dire,
doucement...
• L’entonació com a recurs de cohesió del text oral.
1.3.5. La puntuació com a recurs de cohesió d’un text escrit: usos dels signes de
puntuació.
• Els signes d’exclamació, interrogació.
• L’ordenació en paràgrafs de textos breus. El punt.
Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5297 – 15.1.2009 2085
Disposicions
• Guions o cometes en la transcripció de diàlegs.
• Les comes en oracions subordinades; en llistes.
2. Textos i àmbits d’ús
2.1. Expressió i interacció oral
2.1.1. Descripcions de persones, llocs, imatges,...
2.1.2. Narracions de fets concrets i d’experiències.
2.1.3. Instruccions bàsiques: receptes, pautes per fer una cosa i indicacions per anar a
un lloc.
2.1.4. Converses de caràcter col·loquial amb amistats, familiars i companys i
companyes; a la feina/escola i a l’entorn habitual (botigues, restaurants…), en
situacions de la vida quotidiana.
2.1.5. Converses telefòniques (breus) de caràcter social, (situacions molt bàsiques de
la vida quotidiana).
2.2. Expressió i interacció escrita
2.2.1. Descripcions de persones, llocs, imatges,...
2.2.2. Narracions de fets concrets i d’experiències.
2.2.3. Instruccions bàsiques: receptes, pautes per fer una cosa i indicacions per anar a
un lloc.
2.2.4. Cartes informals. Notes i postals. Missatges de correu electrònic.
2.2.5. Anuncis breus. Respostes a anuncis breus.
2.2.6. Contribució a pòsters i material de l’aula o de l’escola, revista de l’escola o grup
d’oci…
2.2.7. Participació en xats, blogs, moodle, etc. i altres mitjans que ens ofereixen
Internet i les TIC.
2.2.8. Escriure per comunicar o compartir opinions, etc. i també pel plaer d’escriure (o
jugar amb la llengua): cançons, poemes, breus textos literaris, etc.
2.3. Comprensió oral
2.3.1. Documents àudio i audiovisuals (textos molt breus i senzills de situacions
habituals de la vida quotidiana preparats per a la classe).
2.4. Comprensió escrita
2.4.1. Notes, postals, cartes sobre temes habituals de la vida quotidiana.
2.4.2. Fullets d’informació general o específica (turístics, d’instruccions de
funcionament), sobre una institució o lloc públic (museus, biblioteques, escoles…),
amb informació mèdica, etc., sempre que estiguin escrits amb un llenguatge senzill o
vagin acompanyats d’imatges que il·lustrin el text.
2.4.3. Programació de televisió. Cartellera d’espectacles. Horaris de transports públics
i altres.
2.4.4. Anuncis breus sobre temes relacionats amb situacions de la vida quotidiana.
2.4.5. Cançons i poemes, breus i senzills, i lectures graduades.
2.4.6. Textos curts de diaris o revistes, sempre que el tema sigui conegut i el text
estigui adaptat o es tracti de localitzar una informació específica o extreure’n una idea
molt general.
2.4.7. Enunciats d’exercicis i d’exàmens o explicacions gramaticals.
2.4.8. Documents icònics (quadres, gràfics…).
2.4.9. Documents diversos (gràfics, d’àudio o vídeo) amb suport electrònic: Internet…
2.5. Mediació oral i escrita
2.5.1. Fer d’intermediari/ària (en llengua meta, L1 o amb gestos…) a l’aula, entre el
professorat i un o més companys i companyes; entre un text oral i escrit i els
companys i companyes (per exemple: traducció o reformulació); i al carrer, entre
persones interlocutores que no es poden entendre directament.
2.5.2. Fer d’intermediari/ària per a la comprensió d’avisos (orals i escrits), menús,
cartells i fulletons informatius, breus i senzills.
C. Competència lingüística
1. Lèxic i aspectes semàntics
1.1. Repertoris lèxics relacionats amb els temes i els àmbits de la vida quotidiana en
els contextos a què es refereixen els objectius especificats per a aquest nivell.
1.2. Famílies lèxiques:
Antònims del lèxic d’ús freqüent: riche, pauvre... Antònims que oposen qualitats,
característiques: court/long, large/étroit...
Homònims: alguns homònims bàsics: mer/mère, tente/tante, faim/fin...
Sinònims bàsics: amusant, drôle...
1.3. Paraules compostes i derivades:
Prefixos: re-, dé, in-, -im.
Sufixos:
• que marquen l’origen: -ien / ienne, -ais/aise, éen/éenne...
• que indiquen professió: -teur/trice, ien/ienne...
• que indiquen botigues, oficis: -erie, -ier, -er.
Paraules compostes d’us freqüent.
1.4. Abreviacions, sigles:
Abreviacions de paraules d’ús freqüent de la vida quotidiana: prof, maths, ciné,
sympa...
Sigles més freqüents: HLM, SNCF,TGV...
1.5. Interjeccions i onomatopeies:
Onomatopeies i interjeccions molt corrents: dolor: aïe; silenci: chut!; alleujament: ouf!;
sons, sorolls: toc, toc, bang...
1.6. Mots transparents o pròxims. Falsos amics: fam/femme, long/large...
1.7. Préstecs i mots d’origen estranger, utilitzats en els camps semàntics bàsics:
week-end, tee-shirt, speaker...
2. Morfosintaxi
Elements constituents de l’oració
2.1. El substantiu
2.1.1. Tipus de substantius: comptable/ incomptable, concrets/ abstractes...
2.1.2. Morfologia del substantiu: gènere i nombre. Concordança. Casos especials de
paraules d’ús freqüent: le lait, le beurre, la voiture...
2.2. Els determinants
2.2.1. Articles:
• L’article determinat: formes contractes i elidides.
• L’article indeterminat.
2.2.2. Demostratius:
Formes i usos Alteracions provocades per la fonètica: ce/cet; utilització amb les
partícules –ci i –là.
2.2.3. Possessius:
Formes i usos. Alteracions provocades per la fonètica: mon amie...
2.2.4. Quantificadors:
• Els adjectius numerals cardinals i ordinals.
• Altres quantificadors: partitius: du, de la; quantitatius: beaucoup, assez, trop...;
indefinits plusieurs, chaque, tout, aucun...
2.2.5. Els adjectius interrogatius i exclamatius.
2.3. Els pronoms
2.3.1. Pronoms personals subjecte, pronoms tònics, construccions pronominals:
complements directes, complements indirectes, pronoms adverbials en, y.
2.3.2. Relatius: formes simples.
2.3.3. Interrogatius: qui, que, quoi, lequel...
2.3.4. Exclamatius.
2.3.5. Demostratius.
2.3.6. Possessius.
2.3.7. Indefinits: quelqu’un, rien, personne, aucun...
2.4. L’adjectiu
2.4.1. Morfologia: gènere i nombre regular i irregular (marques orals i escrites); grau:
comparatiu i superlatiu.
2.4.2. Posició.
2.4.3. Concordança: particularitats més freqüents.
2.5. El verb
2.5.1. Tipus de verbs: verbs predicatius més freqüents; verbs auxiliars i semiauxiliars:
être, avoir, devoir, falloir.
2.5.2. Temps i aspecte: aspecte duratiu, puntual, perfectiu, imperfectiu.
Formes personals i no personals; temps simples: présent, imparfait, futur simple,
conditionnel présent, impératif, présent du subjonctif; temps compostos: passé
composé, plus-que-parfait i futur antériur de l’indicatif; conditionnel passé; verbs
impersonals d’ús molt freqüent: Il faut, il est + adjectif, il reste, il manque...
2.5.3. Modalitat: perífrasis verbals més freqüents, en present i passat: il vient de
rentrer, il était sur le point de sortir...
2.6. Les preposicions.
2.6.1. Formes: simples i locucions preposicionals més freqüents.
2.6.2. Funcions.
2.7. Els adverbis
2.7.1. Tipus d’adverbis i morfologia. Adverbis d’ús més freqüent: temporals, de
quantitat i d’intensitat, interrogatius i exclamatius, d’afirmació i de negació.
L’oració
2.8. L’oració simple: estructura de l’oració:
• Declarativa afirmativa i negativa.
• Interrogativa: interrogació total i parcial.
• Exclamativa.
• Imperativa.
2.9. L’oració composta
2.9.1. La coordinació:
• Oracions conjuntives (et, ni).
• Oracions juxtaposades.
• Oracions disjuntives (ou...).
• Oracions adversatives (mais...).
2.9.2. La subordinació:
• Subordinades sustantives: opinió, desig, obligació, necessitat..., discurs indirecte,
interrogació indirecta amb el verb introductori en present.
• Subordinades adjectives o de relatiu amb qui, que, dont, où.
• Subordinades adverbials temporals, de lloc, condicionals, causals, finals.
3. Ortografia i aspectes gràfics
3.1. L’alfabet / els caràcters
Diferents formes dels caràcters (majúscules, minúscules, etc.)
3.2. Representació gràfica de fonemes i sons
3.2.1. Correspondència grafemes-fonemes:
Grafies diferents que corresponen a un únic fonema.
Grafies que poden suposar una particularitat en la pronunciació; en paraules d’ús
corrent (Per exemple, e seguida de doble consonant: caresse, belle; i entre dues
vocals: voyage; t seguida de dues vocals: patience).
3.2.2. Casos corrents d’ortografia d’ús (o arbitrària) en relació amb el lèxic més bàsic;
3.2.3. Paraules d’ús freqüent en les quals la correspondència fonètica/ortografia és
anòmala (femme, fils, monsieur, second...).
3.2.4. Ortografia de formes homòfones conegudes (tente/tante, mer/mère/maire)
3.2.5. Gènere i nombre regular i irregular del substantiu i de l’adjectiu; alteracions
ortogràfiques ( -c/ch, c/qu...); liaison i ortografia (per exemple, cet/cette, bel/belle...); la
lletra s amb els números vingt i cent.
3.2.6. Terminacions verbals.
Alteracions ortogràfiques en la conjugació dels verbs (verbs acabats en –ger,-cer, -
eler, -yer…)
3.2.7. Concordança del participe passé.
3.3. Signes ortogràfics
L’accent i la dièresi en paraules d’ús corrent.
L’apòstrof.
L’ús del guionet en paraules compostes d’ús freqüent. i en la inversió de la
interrogació, pronoms després de l’imperatiu, números.
3.4. Estructura sil·làbica. Divisió de paraules a final de línia
3.5. Els signes de puntuació: normes generals
3.6. Abreviatures (M., Mme, etc)
3.7. Sigles (EU, UE, etc.)
4. Fonètica i fonologia
4.1. Sons i fonemes vocàlics i semivocàlics
Fonemes vocàlics; oposició d’alguns fonemes (per exemple, /ә/ - /e/ - /ε/); vocals orals
i nasals corresponents; fonemes corresponents a l’accent gràfic sobre e; paraules
corrents amb una pronunciació particular (femme, monsieur,etc.); sons i fonemes
semivocàlics: /j/ - /w/ - /ų/
4.2. Sons i fonemes consonàntics:
Oposició d’alguns fonemes (per exemple, /s/-/z/; /v/-/b/).
Pronunciació correcta del lèxic bàsic i de paraules corrents amb una pronunciació
particular (fils, second, etc.)
4.3. Processos fonològics:
Élision.
Sinalefa: liaison obligatòria i casos més corrents de liaison prohibida: h aspiré i et).
Marques orals de gènere, de nombre i de persona. Contrast de les marques fonètiques
i ortogràfiques.
Algunes pronunciacions particulars: adverbis en –emment; pronunciació de tous ( ils
sont tous là / tous les étudiants), plural de oeuf, boeuf.
Reconeixement de les marques fonètiques més freqüents en el registre familiar:
contraccions com és ara t’as en lloc de tu as; pèrdua de sons com és ara y a, en lloc
de il y a.
4.4. Accent, ritme i entonació.
Patrons tonals d’elements lèxics aïllats.
Patrons tonals de l’oració: grup fònic; entonació enunciativa, interrogativa, exclamativa,
imperativa.
Objectius generals
Adquirir l’habilitat o capacitat de:
1. Utilitzar l’idioma com a mitjà de comunicació en situacions de la vida quotidiana, en
situacions d’aprenentatge i com a mitjà d’expressió personal.
2. Identificar les característiques principals de la llengua objecte d’aprenentatge per
contrast i comparació amb la llengua materna o altres llengües, quan s’escaigui.
3. Optimitzar les oportunitats d’exposició i interacció amb la nova llengua, incloses les
que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació, per ampliar i
consolidar els coneixements de l’idioma, dins i fora de l’aula.
4. Ampliar les estratègies comunicatives i d’aprenentatge adquirides en el nivell
anterior.
5. Analitzar les pròpies necessitats comunicatives, controlar el propi procés
d’aprenentatge de la llengua i avaluar els objectius assolits.
6. Prendre consciència que l’aprenentatge d’una llengua demana voluntat i dedicació, i
requereix un treball constant i sistemàtic.
Objectius per destreses
1. Expressió i interacció oral
Fer presentacions senzilles i preparades sobre temes de la seva especialitat, explicant
els punts importants amb força precisió.
Iniciar i mantenir converses i intervenir en discussions en llengua estàndard, sobre
temes generals o relacionats amb la seva feina, respectant les convencions socials.
Comunicar-se de manera coherent i entenedora en situacions quotidianes i
d’aprenentatge, per explicar una història, compartir idees i informació o expressar
sentiments.
2. Expressió i interacció escrita
Escriure textos curts sobre fets i esdeveniments que tractin una varietat de temes
generals, adequant el lèxic i les estructures al tema i a la situació comunicativa.
Escriure cartes personals informals i semi-formals, seguint les convencions i formats
adequats a cada tipus de text.
3. Comprensió oral
Comprendre el missatge general, les idees principals i els detalls fàcilment
identificables en textos orals, sobre temes generals, en llenguatge estàndard articulat
amb claredat i a velocitat normal en converses cara a cara. Comprendre l’essencial de
textos orals emesos pels mitjans de comunicació, sobre temes de la vida quotidiana i
del seu interès.
4. Comprensió lectora
Comprendre les idees principals i localitzar informació específica en textos de diversa
longitud i tipologia sobre temes generals, i identificar-ne la intenció comunicativa.
Competències generals
A. Actituds
Els estudis sobre l’aprenentatge i l’adquisició de llengües donen una gran importància
als factors psicològics i afectius en el procés d’aprenentatge de la llengua i de la
cultura que aquella representa. Aquests factors exerceixen la màxima influència en
l’èxit o fracàs de l’aprenentatge de la llengua i de les relacions interculturals en què es
participa.
Una actitud és una disposició d’ànim que s’aprèn, tot i que de vegades estigui
estretament relacionada amb trets de la personalitat. Per això, el professorat haurà
d’esmerçar temps i esforços per ajudar l’alumnat a reconèixer el pes de les actituds en
el procés d’aprenentatge, a identificar les pròpies, i treballar en el desenvolupament de
les adequades per aconseguir l’èxit en l’aprenentatge.
1. Actituds que afavoreixen l’èxit de l’aprenentatge
• Reconeixement del fet que cada persona és protagonista del seu aprenentatge i
n’ha d’assumir la gestió i la responsabilitat.
• Valoració de l’autoestima, la responsabilitat personal, l’esforç, la concentració, la
voluntat i les pròpies capacitats.
• Valoració de la motivació, la curiositat i l’obertura cap a nous coneixements.
• Interès per manifestar creativitat i imaginació, i per experimentar.
• Reconeixement dels diferents estils d’aprenentatge, i predisposició a aprendre i
adoptar els que millor hi escaiguin.
• Interès per adquirir autonomia en el procés d’aprenentatge.
• Superació de l’ansietat davant les noves experiències.
• Interès per desenvolupar constància i mètode de treball.
2. Actituds que afavoreixen el procés d’aprenentatge d’una llengua
• Valoració de l’aprenentatge d’una llengua com a eina de desenvolupament
personal.
• Valoració de la importància de conèixer una llengua estrangera per als estudis i la
feina.
• Consciència del fet que l’aprenentatge d’una llengua requereix motivació, esforç i
voluntat.
• Definició de les necessitats i els interessos personals a l’hora d’aprendre una nova
llengua.
• Establiment d’objectius assumibles i observables a curt termini.
• Aprofitament dels coneixements i les experiències de què es disposa, tant
lingüístiques com no lingüístiques, com a mitjà per facilitar l’adquisició dels nous
coneixements.
• Reconeixement de la utilitat de transferir els coneixements i les estratègies
d’aprenentatge d’una llengua a una altra.
• Disposició a experimentar i a intentar activar els recursos i les estratègies de què es
disposa.
• Reconeixement del fet que l’error és necessari per aprendre.
• Valoració de l’enriquiment personal que suposa la relació amb la resta de l’alumnat i
el professorat.
• Reconeixement del fet que el treball en grup i cooperatiu dóna l’oportunitat
d’experimentar i de comunicar-se en la llengua que s’aprèn.
Diari Oicial de la 2154 Generalitat de Catalunya Núm. 5297 – 15.1.2009
Disposicions
• Valoració de l’adquisició d’estratègies que poden ser transferibles a altres
aprenentatges.
• Interès per comunicar-se i expressar-se oralment i per escrit amb persones que
parlen la llengua objecte d’aprenentatge.
• Consciència de la importància de la forma en la interacció, per tal d’expressar-se
amb correcció i precisió .
• Consciència de la importància d’adequar els continguts de l’actuació oral o escrita al
context comunicatiu en què aquesta es produeix.
• Consciència de la importància de l’avaluació com a instrument que permet regular
el procés d’aprenentatge.
• Consciència de la importància de l’autoavaluació com a mitjà d’avaluació i gestió del
propi procés d’aprenentatge.
• Consciència de la importància de la utilització de les noves tecnologies com a mitjà
d’aprenentatge i d’intercanvi lingüístic i cultural.
• Consciència de la importància d’aportar els coneixements lingüístics propis, com a
persona mediadora, en situacions en què persones de diferents llengües necessiten
comunicar-se i no disposen d’una llengua comuna.
3. Actituds que afavoreixen l’adquisició d’una consciència intercultural
• Valoració positiva de les diferències culturals com a font d’enriquiment i creixement
personal.
• Anàlisi crítica de les pròpies valoracions d’altres cultures.
• Reconeixement de la dificultat, i de vegades la impossibilitat, de comparar realitats
culturals diferents.
• Superació dels prejudicis i estereotips sobre les cultures i els pobles.
• Acceptació de l’alteritat i la diferència: respecte i tolerància.
• Valoració de l’enriquiment i creixement personal que suposa el contacte amb
persones d’altres cultures.
• Valoració de la llengua com a vehicle d’expressió d’una realitat social i cultural, de
les seves creences i valors.
B. Competència sociocultural
El coneixement de la societat i de la cultura de la comunitat o comunitats en què es
parla la llengua objecte d’estudi és un aspecte del coneixement del món que té
especial rellevància en el context de l’aprenentatge d’una llengua, ja que és probable
que no formi part de l’experiència prèvia de l’alumnat o que el seu coneixement estigui
deformat pels estereotips.
Aquest coneixement, conjunt de creences i valors que conformen la identitat dels
individus i dels pobles, configura una manera de veure i d’entendre el món i incideix en
la forma de comunicar-se amb els altres. Caldrà desenvolupar en l’alumnat una
consciència intercultural que li permeti fer-se conscient i interpretar les situacions de
comunicació i les convencions socials amb què es trobarà en els seus intercanvis
interculturals.
A continuació es llisten els àmbits que poden estar relacionats amb els trets distintius
de la societat i la cultura de la llengua que s’estudia.
Vida quotidiana
• hàbits alimentaris: dieta, horaris, comportament a taula, etc.,
• horaris i hàbits de treball,
• vacances i festes,
Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5297 – 15.1.2009 2155
Disposicions
• activitats de lleure.
Condicions de vida
• el nivell de vida (diferències regionals, ètniques i de grup social),
• l’habitatge,
• les prestacions socials (educació, sanitat, pensions...),
• paisatge i clima,
• trets socioeconòmics (agricultura, ramaderia, pesca, indústria, comerç, turisme,
banca, noves tecnologies...).
Relacions interpersonals
• estructura familiar i relacions de parentiu,
• relacions entre generacions,
• relacions entre homes i dones,
• relacions a la feina,
• estructura de la societat (grups socials, partits polítics, institucions religioses…).
• relacions amb les institucions (administració, policia...),
• relacions entre diferents comunitats,
• relacions entre grups polítics i religiosos.
Valors i creences
• cultura i tradicions,
• història i identitat nacional,
• estructura social i canvis que s’hi produeixen,
• institucions, política, seguretat,
• religió,
• altres cultures i grups socials (països estrangers, turistes, immigrants),
• manifestacions artístiques (literatura, arts plàstiques...),
• sentit de l’humor.
Llenguatge corporal
• gestos i postures,
• expressions facials,
• contacte visual,
• contacte físic i proxémica.
Convencions socials (normes de cortesia)
• puntualitat,
• indumentària,
• regals,
• celebracions (festes familiars, tradicionals...),
• visites (durada, acomiadament...),
• conversa (actituds, convencions i tabús),
• actes de caràcter social (enterraments...).
Comportaments rituals
• pràctiques religioses i ritus,
• naixements, casaments, enterraments,
• actitud de l’audiència en espectacles i cerimònies,
• celebracions, festivals, balls, etc.
C. Continguts nocionals
El llistat següent de continguts nocionals inclou els conceptes bàsics a partir dels quals
es desglossaran les subcategories corresponents amb els seus exponents lingüístics
per nivell.
Entitats:
• expressió de les entitats i tot allò que hi fa referència.
Propietats:
• existència,
• quantitat,
• qualitat,
• valoració.
Relacions:
• espai (ubicació absoluta i relativa en l’espai);
• temps (situació absoluta i relativa en el temps);
• estats, processos i activitats (aspecte, modalitat, participants i les seves relacions);
• relacions lògiques (entre estats, processos i activitats): conjunció, disjunció;
oposició; comparació; condició; causa; finalitat; resultat;
• relacions temporals (anterioritat, simultaneïtat, posterioritat).
D. Estratègies i habilitats lingüístiques
1. Estratègies comunicatives per a l’ús de la llengua
Tant en l’ús de la llengua per part dels nadius i de les nadives com en el procés
d’aprenentatge, les persones (nadius o aprenents) realitzen actes comunicatius en les
diferents habilitats lingüístiques (parlar, escoltar, escriure o llegir) i posen en
funcionament diferents estratègies de comunicació.
Les estratègies són un mitjà que la persona usuària d’una llengua utilitza per mobilitzar
i equilibrar els recursos de què disposa per tal de respondre a les exigències
comunicatives de la situació i assolir amb èxit un objectiu concret. La utilització
d’estratègies comunicatives no s’ha d’interpretar com una manera d’esmenar
carències lingüístiques o de comunicació, sinó com l’aplicació d’uns principis
metacognitius: planificació, execució, avaluació i reparació, a les diferents formes de
les habilitats comunicatives: la recepció, la producció, la interacció i la mediació.
El progrés en l’aprenentatge d’una llengua s’evidencia per la capacitat de l’aprenent de
dur a terme actes comunicatius i utilitzar estratègies comunicatives.
1.1. Estratègies de recepció (oral i escrita)
Planificació
• Identificació del context en què es produeix la situació comunicativa i presa de
consciència dels coneixements previs que se’n tenen.
• Mobilització i coordinació dels recursos de què es disposa: competències generals i
comunicatives.
• Adequació del tipus d’audició o lectura (comprendre el sentit general, buscar una
informació específica, etc.) a les diferents intencions de la persona oient o lectora, i a
la funció i tipologia del text.
Execució
• Deducció, inferència i formulació d’hipòtesis a partir d’idees, preconceptes i
coneixements previs.
• Confirmació d’hipòtesis a partir de la interrelació i d’elements significatius del text.
• Comprensió global, selectiva, exhaustiva, interpretativa.
Avaluació i reparació
• Verificació o reformulació d’hipòtesi.
1.2. Estratègies de producció (oral i escrita)
Planificació
• Establiment dels requeriments de la tasca, identificació del context en què es
produeix la situació comunicativa i avaluació dels propis coneixements del món.
• Mobilització i coordinació dels recursos de què es disposa: competències generals i
comunicatives.
• Adequació del text (oral o escrit) al destinatari (funció del text, àmbit i canal,
registre, estructura i cohesió del discurs...).
• Adaptació de la tasca i del missatge als recursos lingüístics disponibles (augment o
disminució de la complexitat de la tasca i del discurs produït).
Execució
• Composició i articulació del discurs, integrant elements verbals i no verbals al
missatge.
• Ús de fragments de discurs “prefabricats”, coneguts per la persona usuària que li
donen seguretat.
• Ús d’estratègies d’evitació: valorar les dificultats de la tasca i els recursos de què es
disposa per ajustar el missatge.
• Ús d’estratègies d’assoliment: provar noves expressions sense bloquejar la
comunicació, ajustant el nivell de la tasca a l’alça.
• Utilització de tècniques per compensar mancances lingüístiques que produeixen
interrupcions o bloqueigs de la memòria (mots per guanyar temps, paràfrasis, canvi de
tema...)
Avaluació i reparació
• En l’expressió oral, valoració de l’èxit de la comunicació o modificació del discurs
per aconseguir-lo, a partir de la pròpia autoavaluació o la retroalimentació que rep de
l’audiència a través de la seva reacció oral, gestual o expressió facial.
• En l’expressió escrita, possibilitat de control de la producció, tant des del punt de
vista comunicatiu com lingüístic (revisió, correcció...).
1.3. Estratègies d’interacció (oral i escrita)
A més de les estratègies de recepció i comprensió indicades en els apartats anteriors
en el cas de la interacció oral hi ha un tipus d’estratègies específiques d’aquesta
habilitat referides al control que les persones interlocutores tenen del procés. Aquestes
estratègies són les següents:
Planificació
• Previsió del tipus d’intercanvis possibles tenint en compte la informació que es
comparteix i la nova informació que es vol donar o obtenir.
• Coneixement de les regles de la interacció oral (torn de paraula i distància física de
les persones interlocutores).
• Coneixement de les regles de la interacció escrita d’acord amb la tipologia textual
de què es tracti (notes, postals, cartes, correus electrònics).
Execució
• Iniciativa i cooperació per tal de desenvolupar l’intercanvi.
• Capacitat de facilitar ajut i demanar-lo per clarificar possibles malentesos, repetint, o
reformulant el que sigui necessari.
Avaluació i reparació
• Valoració de l’èxit de la comunicació o modificació del discurs per aconseguir-lo, a
partir de la pròpia autoavaluació o la retroalimentació que facilita la persona
interlocutora amb la seva reacció escrita o oral (gestual o d’expressió facial).
1.4. Estratègies de mediació
Són les que utilitza la persona usuària de la llengua, que fa el paper de persona
intermediària, en les activitats de mediació entre persones interlocutores que no es
poden entendre directament, o entre un text oral o escrit i un parlant d’una llengua
diferent a la dels textos.
Les activitats de mediació són pel que fa a l’expressió i a la interacció oral:
• La interpretació simultània, diferida o consecutiva.
• La interpretació informal (visitants estrangers en el país de la llengua d’estudi,
parlants nadius a l’estranger, situacions socials i transaccions per a amistats,
familiars...).
Les activitats de mediació són pel que fa la l’expressió i a la interacció escrita:
• Traducció especialitzada o literària.
• Resum de l’essencial d’articles de diaris, revistes...
• Reformulació de textos especialitzats per a no especialistes.
Planificació
• Establiment dels requeriments de la tasca, identificació del context en què es
produeix la situació comunicativa i avaluació dels coneixements del món, tant els
propis com dels de les persones entre les quals s’estableix la mediació.
• Mobilització i coordinació dels recursos de què es disposa: competències generals i
comunicatives.
• Adaptació de la tasca i del missatge als recursos lingüístics disponibles i als de les
persones per a les quals es fa la mediació (augment o disminució de la complexitat de
la tasca i del discurs produït).
Execució
• Composició i articulació del discurs, integrant al missatge elements verbals i no
verbals.
• Prendre consciència de les possibilitats i les equivalències de les dues llengües
entre les quals es fa la mediació.
Avaluació
• Comprovació de la congruència entre els dos textos.
• Comprovació de la coherència dels usos.
Reparació
• Amb l’ajut de diccionaris.
• Amb l’ajut d’altres persones o fonts.
2. Estratègies per a l’aprenentatge de la llengua
Les estratègies d’aprenentatge afavoreixen el procés d’aprenentatge propi en la
mesura que, d’una banda, promouen que l’alumnat assagi amb els mitjans, les
tècniques i els procediments que li resultin més rendibles i, de l’altra, estimulen el
desenvolupament de l’autonomia i del treball col·laboratiu, així com de la
responsabilitat en l’aprenentatge.
La capacitat d’aprenentatge també es pot concebre com la predisposició o l’habilitat
per descobrir allò que és diferent, tant si es tracta d’una altra llengua, com d’una altra
cultura, d’altres persones o de nous coneixements. Segons les persones aprenents, el
saber aprendre pot incloure graus i combinacions de molts aspectes del saber ser,
dels coneixements i del saber fer.
Les estratègies que s’enuncien a continuació segueixen els passos del procés
d’aprenentatge d’una llengua i, encara que algunes d’elles poden formar part del
bagatge conscient o inconscient de l’aprenent de llengües, en tots els casos es poden
practicar i fer-les conscients per tal d’utilitzar-les i automatitzar-les per agilitar
l’aprenentatge.
2.1. Estratègies cognitives
Reflexió sobre la comunicació i la llengua. Raonament sobre el fet comunicatiu i els
elements d’una situació comunicativa.
• Presa de consciència i explicitació de coneixements sobre la comunicació i la
llengua.
• Presa de consciència de com s’aprèn la llengua per afavorir el procés
d’aprenentatge.
• Formulació d’hipòtesis referides al significat, funció i/o ús de diferents elements o
aspectes de la llengua. Raonament i verificació de les hipòtesis formulades.
• Deducció de les normes d’ús de la llengua estrangera per analogia amb les
pròpies o a partir d’exemples contextualitzats.
• Aplicació dels coneixements sobre la llengua pròpia o altres de conegudes per
facilitar el nou aprenentatge.
• Reconeixement de les diferències d’ús entre el codi oral i l’escrit i entre els diferents
registres.
2.2. Estratègies metacognitives
Reflexió sobre el procés d’aprenentatge:
• Apropiació de la terminologia necessària.
• Comprensió del paper de l’error.
• Utilització de tècniques d’estudi i altres eines de treball.
• Desenvolupament del propi estil d’aprenentatge.
• Desenvolupament de l’autonomia i control del propi procés d’aprenentatge.
• Utilització de l’autoavaluació i la coavaluació com element de millora del procés.
2.3. Estratègies socioafectives
Desenvolupament d’estratègies que permeten a l’aprenent valorar i reforçar la seva
motivació per practicar la llengua i col·laborar amb d’altres per al seu aprenentatge.
• Acceptació de la comprensió parcial o superficial d’una situació comunicativa i
mobilització dels recursos i tècniques disponibles per a sentir-se competent en el
desenvolupament de tasques d’aprenentatge i comunicatives.
• Formulació d’objectius clars i possibles per reforçar la motivació.
• Presa de consciència de la importància dels companys i companyes com a font
d’aprenentatge a classe i fora de classe.
• Capacitat d’oferir i demanar ajut per construir el propi coneixement.
• Predisposició a rebre la retroalimentació del professor sobre el procés
d’aprenentatge.
• Aprofitar totes les ocasions possibles per establir contacte, fora de l’aula, amb la
llengua que s’aprèn (contacte amb persones, lectures, audicions...).
• Capacitat de risc per experimentar amb els nous aprenentatges.
Competència lingüística comunicativa
A. Competència pragmàtica
1. Funcions
1.1. Coneixements i informació
Afirmar, negar; anunciar (projectes, decisions...); assentir, dissentir; classificar;
comparar; confirmar la veracitat d’un fet; descriure (canvis...); donar informació (sobre
persones, llocs, fets, esdeveniments, hàbits, comportaments, costums...); evocar;
expressar coneixement o desconeixement; expressar dubte; identificar/-se; narrar un
fet o esdeveniment passat; recordar alguna cosa a una persona, comprovar i
expressar si es recorda una cosa; rectificar.
1.2. Opinions, creences; hipòtesis
Expressar una opinió, argumentar una opinió; expressar acord i desacord; expressar
una creença; formular hipòtesis (sobre persones, coses, fets o esdeveniments...);
predir; suposar; valorar un fet (com a probable o improbable, com a aparent).
1.3. Propòsits d’acció: intencions, decisions, voluntat
Acceptar o refusar un suggeriment; expressar el propòsit, la intenció o voluntat de fer
alguna cosa; convidar; oferir alguna cosa; oferir ajut; oferir-se a fer alguna cosa;
prometre; negar-se a fer una cosa.
1.4. Actes directius i persuasius (que tenen com a finalitat que la persona destinatària
faci o no faci alguna cosa)
Demanar consell i aconsellar, recomanar; advertir; alertar; animar; demanar i donar
instruccions; demanar i donar permís; donar ordres; demanar alguna cosa, ajut,
demanar que alguna persona faci alguna cosa com a favor, necessitat o obligació;
sol·licitar; dispensar a algú de fer una cosa; demanar si es coneix una informació,
demanar confirmació sobre la veracitat d’un fet, verificar una informació; demanar
informació; demanar opinió; demanar sobre el propòsit, la intenció o la voluntat de fer
una cosa; prohibir; proposar, suggerir; queixar-se, reclamar; recordar alguna cosa a
una persona; recriminar.
1.5. Sentiments, actituds, estat físic i anímic
Expressar estats físics, de salut o d’ànim; admiració; decepció; afecte, amor, odi;
simpatia, antipatia; alegria o felicitat, tristesa; ànim, ansietat; aprovació i desaprovació;
diversió, avorriment; confiança o desconfiança; desig; rebuig; fàstic; desinterès i
interès; indiferència; dubte; esperança; dolor, alleujament; irritació; preocupació;
sorpresa; temor; tranquil·litat.
1.6. Relació social; actituds envers les altres persones
Presentar/-se i respondre a una presentació; saludar, respondre a una salutació;
acceptar excuses; acomiadar-se, respondre a un acomiadament; convidar, acceptar o
declinar una invitació; agrair, respondre a un agraïment; atreure l’atenció; demanar
disculpes i perdó, perdonar; donar, acceptar i refusar excuses; donar la benvinguda;
expressar aprovació; felicitar i respondre a una felicitació; interessar-se per algú o per
quelcom, respondre a mostres d’interès; lamentar.
2. Competència sociolingüística
Atès que la llengua és un fenomen sociocultural que incideix en la forma en què les
persones es comuniquen i que comporta una manera de veure i d’entendre el món, cal
posar l’accent en els aspectes de l’ús de la llengua, que es relacionen amb aquest
fenomen i que conformen la competència lingüística. A continuació es llisten els
aspectes que caldrà incorporar en el curs del procés d’ensenyament-aprenentatge
d’aquest nivell:
2.1. Marcadors lingüístics de relacions socials que reflecteixen les diferències en
l’estatus de les persones interlocutores, la proximitat de la relació i el registre del
discurs i es manifesten en:
• La selecció i l’ús de les salutacions de rebuda, presentació, comiat.
• La selecció i l’ús de les formes de tractament: formal i informal.
• Les convencions en els torns de paraula.
2.2. Fórmules de cortesia que varien d’una cultura a una altra, la inadequada aplicació
de les quals entrebanca o impossibilita el funcionament dels principis de cooperació i
pot comportar malentesos interculturals.
2.3. Diferències de registre referides a diversos usos de la llengua en contextos
diferents:
• formal
• estàndard
• informal
2.4. Iniciació al reconeixement d’alguns indicadors lingüístics com ara l’accent i el
lèxic, i aspectes paralingüístics i de llenguatge corporal elementals, per facilitar la
comprensió de la llengua que s’aprèn.
B. Competència discursiva
El text com a unitat mínima de comunicació. (Discurs oral i discurs escrit)
1. Organització del discurs.
1.1. Adequació al context.
Relació del text amb la situació de comunicació.
Identificació i/o selecció de:
1.1.1. Els indicis situacionals (lloc, canal, persones interlocutores i relació entre ells) i
la intenció comunicativa. Els destinataris, les persones interlocutores. El temps, el lloc.
Altres indicis (gestualitat, elements icònics i visuals, suports de text escrit, etc).
1.1.2. Funció comunicativa del text.
1.1.3. Tipus de text i format.
1.1.4. Varietat i registre: llengua oral i llengua escrita. Les diferències d’ús entre el
codi oral i l’escrit. Els registres formal, informal i neutre. Diferències entre registres.
Distinció clara de les situacions que determinen un registre determinat. Varietat
estàndard/no estàndard. Sensibilitat i percepció de les principals variants geogràfiques
de la llengua: British English vs American English…
1.1.5. Tema: enfocament i contingut. Selecció de les idees principals i secundàries.
1.2. Coherència textual
El text com a unitat global de significat.
1.2.1. Pertinència del contingut.
• Selecció de contingut rellevant, evitant repeticions innecessàries.
• Idees principals i secundàries. Ordre lògic de presentació de les idees principals i
secundàries.
1.2.2. Estructuració del contingut.
• Ordenació lògica de les idees, els arguments o els fets descrits.
• Tria d’un tema, elaboració d’un mapa conceptual o/i esquema.
1.2.3. Selecció de les estructures morfosintàctiques i del lèxic adequats per tal de:
• Evitar ambigüitats, frases massa llargues, textos monòtons.
• Potenciar la claredat, la concisió, la precisió.
• Seleccionar recursos per organitzar el discurs (marcadors textuals).
1.3. Cohesió textual.
Organització interna del text oral i escrit.
1.3.1. Inici del discurs
• Mecanismes iniciadors (presa de contacte): Could I talk to you for a moment?, Dear
friends…
• Introducció del tema (Openings): so, (all) right, good, well, okay, anyway, fine. As
regards…
• Tematització amb marcadors del discurs: now, also, referring to...; amb recursos de
canvi de l’ordre estàndard de la oració (veu passiva, fronting...): Charles was seen
outside the office late at night.
1.3.2. Desenvolupament del discurs
Desenvolupament temàtic.
• Coreferència: Anàfora, catàfora, dixi. Ús de l’article i pronoms demostratius: It rained
all day, and that was a problem. Concordança de temps verbals: I arrived, we met, and
soon afterwards we were dancing. El·lipsi, i fòrmules substitutives: He applied and got
the job. And his wife the same.
• Repetició (eco lèxic, sinònims, antònims, hiperònims, hipònims, camps lèxics): My
parents were there, and my cousins, and a number of other relatives.
• Oracions coordinades i subordinades: ús de les oracions compostes com a element
de desenvolupament temàtic: The house where I lived for so many years is now being
renovated, which is nice. Even if I don’t live there any more.
Expansió temàtica: L’ús de marcadors textuals amb funcions diverses
• Enumeració, seqüenciació temporal: first(ly), second(ly), finally.
• Exemplificació: for instance.
• Al·lusions, referències, cites i evocacions: According to.
• Definicions: in other words.
• Reforç, precisió, matisació: I mean.
• Focalització del tema: Look, listen.
• Contrast: mind you, but then again.
• Introducció de subtemes: besides, moreover.
• Personalització: In my opinion, to my mind.
Canvi temàtic:
• Digressió: okay, By the way.
• Interrupció i recuperació del discurs: as I was saying.
1.3.3. Conclusió del discurs
• Resum/recapitulació: in short.
• Indicació de tancament textual (to conclude…) i tancament textual: okay, yeah well,
that’s all. Thank you.
1.3.4. Discurs oral: iniciació i seguiment (recursos específics).
• El torn de paraula: presa, manteniment i cessió: may I have a word?; Are you with
me?
• Paper de la persona interlocutora: demostració de comprensió, petició d’aclariments,
etc. (llenguatge fàtic): you’re right / that’s great! / what about you?/ oh dear!
Recursos dilatoris : ús de mots falca: you see, you know...
Autocorrecció, rectificació, expressió de dubte: I mean, and yet, then again, but still...
• L’entonació com a recurs de cohesió del text oral: So you had a good day at work,
then.
• Altres característiques del discurs oral:
Reduced questions: what about?
Short answers: Yes, I do. So do I.
1.3.5. La puntuació com a recurs de cohesió d’un text escrit: usos dels signes de
puntuació:
• Ús del punt i seguit, el punt i a part i l’organització dels paràgrafs en els textos.
• Layout en cartes informals i semiformals. L’ús de la coma en la salutació.
• Els signes d’exclamació, interrogació.
• Guions o cometes (“inverted commas”) en la transcripció de diàleg (direct speech).
• Les comes, en oracions subordinades, llistes, question tags, aposicions...
• Altres convencions: punts suspensius.
2. Textos i àmbits d’ús
2.1. Expressió i interacció oral
2.1.1. Converses de caràcter col·loquial i transaccional sobre temes familiars, d’interès
personal o relatius a la vida quotidiana (família, aficions, feina, viatges…).
2.1.2. Descripció i narració de fets.
2.1.3. Explicacions argumentades sobre projectes, opinions, sentiments i estats
d’ànim.
2.1.4. Intervencions o parlaments breus (preparats o no) en situacions socials
informals i semiformals (celebracions, dols, trobades acadèmiques o professionals...),
cara a cara o davant d’una audiència.
2.1.5. Participació en activitats d’aprenentatge i d’avaluació (role-play, simulacions,
enquestes, entrevistes...)
2.1.6. Utilització dels mitjans que ofereixen Internet i les TIC.
2.2. Expressió i interacció escrita
2.2.1. Cartes personals per descriure experiències i impressions, fer projectes,
suggeriments, donar i demanar consell, queixar-se, convidar, acceptar i refusar
invitacions...
2.2.2. Textos de caràcter personal: diari, apunts, notes, pàgines personals a Internet...
2.2.3. Activitats d’aprenentatge i avaluació (narracions, escriptura creativa,
col·laborativa...)
2.2.4. Contribució a material de l’aula o de l’escola, revista de l’escola o grup d’oci…
2.2.5. Participació en xats, blogs, i altres mitjans que ens ofereix Internet i les TIC.
2.2.6. Escriure per comunicar o compartir opinions, etc. i també pel plaer d’escriure (o
jugar amb la llengua): poemes, breus textos literaris, cançons, etc.
2.3. Comprensió oral
Diari Oicial de la 2172 Generalitat de Catalunya Núm. 5297 – 15.1.2009
Disposicions
2.3.1. Documents àudio i audiovisuals (textos senzills en llengua estàndard de
situacions habituals de la vida quotidiana).
2.3.2. Notícies, reportatges, dibuixos animats i pel·lícules emesos per ràdio o televisió,
en llengua estàndard sobre temes de la vida quotidiana.
2.3.3. Espectacles en directe (teatre, cinema, comentaris esportius, cançons...) en
llengua estàndard sobre temes de la vida quotidiana.
2.3.4. Conferències i xerrades, com a activitat d’aprenentatge o en situacions de
l’entorn social i laboral de l’estudiant.
2.4. Comprensió escrita
2.4.1. Lectures graduades i novel·les curtes en versió original, sempre que el tema
sigui conegut.
2.4.2. Textos de diaris o revistes sobre temes de la vida quotidiana o de l’interès de
l’estudiant.
2.4.3. Activitats d’ensenyament-aprenentatge i d’avaluació, i explicacions sobre la
llengua (metallenguatge).
2.4.4. Diccionaris, gramàtiques i enciclopèdies.
2.4.5. Cançons i poemes.
2.5. Mediacióoral i escrita
2.5.1. Fer d’intermediari/ària en transaccions i situacions socials per a amistats,
família, convidats estrangers...
2.5.2. Fer d’intermediari/ària per a la comprensió d’avisos (orals i escrits), menús,
cartells, fulletons informatius.
2.5.3. Resum de l’essencial d’articles curts de diaris i revistes, entre L1 i L2.
C. Competència lingüística.
1. Lèxic i aspectes semàntics
1.1. Ampliació del cabal lèxic referit a camps semàntics d’ús general i a les àrees
temàtiques del nivell.
1.2. Famílies lèxiques (sinònims, antònims, mots polisèmics...) adequats al nivell: job,
post, position, work.; old, elderly, ageing.
1.3. Formació de paraules. Paraules derivades.
• Prefixos: a-, un-, de-, dis-, in-/im-/il-,/ir-, mis-, re-, self-...(amoral, undecided, deform,
disloyal, impolite, inexpensive, illiterate, irresponsible, misunderstanding, rewriting; selfconscious).
• Sufixos: -tion, -ity, -ness, -ment…(sophistication, density, politeness, recruitment).
• Mots compostos
Noms o substantius: waste disposal, job opportunity.
Adjectius: a badly-paid job, a second-hand car, a two-hour drive.
• Paraules que poden tenir diferents funcions: to ring (vb), give me a ring (n).
1.4. Abreviacions, sigles, símbols freqüents; acrònims. High-tech, e-mail, HI-FI, mike,
burger, showbiz
1.5. Onomatopeies: auch. Paraules d’origen onomatopeic: sneeze, zip, crash.
1.6. Mots transparents o pròxims (calm). Falsos amics (realise...).
1.7. Frases fetes, dites, refranys: Time flies; make up your mind; go ahead…
2. Morfosintaxi
Elements constituents de l’oració
2.1. El substantiu
2.1.1. Tipus de substantius
• Comptables i incomptables: casos especials: chocolate-chocolates; advice, news...
• Concrets i abstractes: hope-hopes ; life – a life.
2.1.2. Morfologia del substantiu (gènere, nombre...).
• Formes diferents per a diferent gènere: dog / bitch.
• Plurals irregulars (mouse – mice), formes invariables (news, scissors); people
(sing.)-peoples (pl.)/ people (pl. de person).
• Acord verbal d’alguns noms col·lectius: company, crew, audience, committee, jury
(sing. i pl.).
2.1.3. El sintagma nominal i la complementació del nom substantiu.
• El substantiu com a complement del nom: Our summer-break special offer; a redbrick
holiday home.
• Altres complements del nom: the shop round the corner, the space down below, a trip
around the world.
2.2. Els determinants
2.2.1. Articles definits i indefinits. Ús i omissió de l’article: I love cats; I love the theatre
2.2.2. Quantitatius (partitius, quantitatius, indefinits...) i formes comparatives: enough,
both, many, a few, neither...; fewer, fewest; more, (the) most, less, (the) least; one,
two…; several, (a) little, less, least; much-many, more, (the) most; (a) few, fewer...
2.2.3. Expressions partitives: four slices of ham.
2.3. Els pronoms
2.3.1. Els pronoms relatius: who, whom, whose...
2.3.2. Els pronoms possessius: casos especials: a friend of mine.
2.3.3. Els pronoms quantitatius i formes comparatives: much, many, more, (the) most,
a few, fewer, the fewest.
2.3.4. Els pronoms distributius: either, neither...
2.3.5. Els determinants com a pronoms (demostratius, quantitatius, indefinits): all,
some, no; each, both, every; either, neither; (There is one for each).
2.4. L’adjectiu
2.4.1. Adjectius substantivats: the rich, the poor.
2.4.2. Gradable i absolute: very handsome; *very fantastic.
2.4.3. So i such : such a nice dress, so beautiful.
2.4.4. Collocations freqüents: adverbi + adjectiu: hardly interesting, highly difficult...
2.4.5. Ordre dels adjectius dins el sintagma: A new modern highrise building.
2.5. El verb
2.5.1. La complementació del verb. Verbs transitius i intransitius. Transitius dobles: I
was given a book.
2.5.2. Formes no personals: Construccions amb infinitiu (amb to i sense), -ing participle
i –ed participle.
• Regits pel verb que precedeix: I decided to go / I considered going.
2.5.3. Verbs copulatius.
• Verbs predicatius: estàtics i de canvi.(It’s hot in here; It’s getting hot).
• Estat: be; look, seem, appear: You look tired.
• Canvi d’estat, resultat: become, turn out: We became best friends.
• Verbs amb complements adjectius: fall silent, lay flat, stand still.
• Altres constructions copulatives: V + SN + Adj. find, consider: find sth difficult.
2.5.4. Verbs amb partícules: multi-word verbs –phrasal and prepositional–, amb dues o
tres partícules, separables o inseparables. I’ve always looked up to my older brother, I
can’t put up with this kind of behaviour.
2.5.5. Verb patterns (verbs seguits de preposició, infinitiu, -ing o that-clause).
• Make, let seguits de complement i d’infinitiu. Present i passat: They made me work in
the sun all day.
2.5.6. Modalitat.
• Verbs modals: Els seus significats bàsics, seguits de l’infinitiu present o passat. must,
have to, can (be able to), should, used to, will, would, ought to, may, might.
• Unreal past: Had better, would rather, I wish.
• Algunes construccions alternatives als modals: you don’t have to pay now; she was
supposed to call the plumber.
2.5.7. Veu passiva.
• Formes complexes (temps passats, perfectes i progressius): I was being insulted.
• Construccions amb have i get: get / have sth done.
• La passiva amb els transitius dobles: I was given a warning.
2.5.8. Temps i aspecte (formes simples, perfectes i progressives)
• El present simple, el present progressive i el present perfect: I have been running;
I’ve run ten miles; I run two miles a day to keep fit.
• El simple past, el past progressive i el past perfect (simple i progressive): usos i
contrastos (I was waiting outside ; I waited for an hour; I had been waiting for an hour
when you arrived).
• Altres formes d’expressió del temps passat, present i futur amb matisos de significat:
used to, would per al passat; tend to per al present; be about to, on the verge of, per al
futur, etc.
• Verbs de pensament, percepció, i ús de les formes progressives: I think / I am
thinking; I don’t know; *I am not knowing...
2.6. Les preposicions i les locucions preposicionals
• Lloc: in/inside, at the end of, next to, above, below...
• Temps: in, on, at, since, until; during, for, since, ago.
• Moviment: through, into, out of, down across.
2.7. Els adverbis i les locucions adverbials
• Freqüència: hardly ever, seldom…
• Manera: carefully, carelessly…
• Temps: eventually, once, afterwards, nowadays, at last, once in a while…
• Lloc: over there...
2.7.1. Funció: adjuncts, complements circumstancials.
2.7.2. Posició dels adverbis i adjuncts en l’oració. On week days I normally eat quickly
in the kitchen over there with my family.
L’oració
2.8. L’oració simple
2.8.1. Modificacions de l’estructura bàsica de l’oració. It surprises me to see so many
people outside in this weather.
2.8.2. Tag questions / Short answers /Reply questions. Casos especials més
freqüents: Let’s go to the cinema, shall we? L’oració exclamativa: What a bore!; He’s
so brave!; He’s such a gentleman!.
2.9. L’oració composta
2.9.1. La coordinació
• Oracions conjuntives (It rained, and snowed later on, and it was too cold to play
outside).
• Oracions juxtaposades (It was so crowded there, I just didn’t know what to do).
• Oracions disjuntives (He neither came nor phoned).
• Oracions adversatives (I think he is right, although I didn’t say it at the time).
2.9.2. La subordinació
• Oracions subordinades substantives: What she said was true.
Amb formes no personals del verb: Laughing at people’s defects is a very rude thing
to do.
• Oracions subordinades adjectives o de relatiu (defining i non-defining).
Oracions de relatiu amb preposició: The school I went to.
Oracions de relatiu reduïdes: The girl dressed in red…
• Oracions subordinades adverbials:
Temporals: We’ll laugh while we can.
Concessives: I am tired, although I haven’t worked that much.
Causals: She is here because she wants to be.
Consecutives: The weather was pretty bad, so we could not go out.
2.9.3. El estilo indirecto con verbos de lengua específicos: insist, confess, suggest,
deny…
2.9.3. Oracions condicionals. Els quatre tipus bàsics (zero conditional, first conditional,
second conditional, third conditional) i mixed conditional sentences): If I had known, I
would have told you.; You should have come if you live here.
3. Ortografia i aspectes gràfics
3.1. Representació gràfica de fonemes i sons.
3.1.1. Regularitats més freqüents entre grafies i sons. Diferents grafies per a un mateix
so: London, must, blood; catch, chocolate, culture...
3.1.2. Pronunciació del sufix –ed per al passat i participi passat de verbs regulars:
wanted, shocked, used.
3.1.3. Homògrafs: paraules d’ús freqüent amb la mateixa ortografia però amb
pronunciació diferent segons el significat (i a vegades la funció): lead, live, real.
3.2. Ús dels signes de puntuació en diàlegs, cites, i casos especials (cometes, guió,
dos punts): ‘I’ll leave now’, he said; There are loads of things to do – for example, you
could play golf.
3.3. Ús del guionet en paraules compostes: a three-week stay; a fifteen-year-old
(student).
3.4. Ús de l’apòstrof: consolidació (formes contractes, ‘s genitive amb plurals i noms
acabats en s, x, ...): an hour’s drive; James’s son; the boss’s new car, students’
complaints;
3.5. Ortografia de les formes contractes: Verbs auxiliars i modals, les formes
negatives : would / ‘d, must not / mustn’t; oughtn’t, won’t…
3.6. Abreviatures i sigles (institucions…), VAT, MP, PM.
4. Fonètica i fonologia
4.1. Combinacions de sons.
4.1.1. Combinacions vocàliques (diftongs): bear vs. beer;
4.1.2. Combinacions consonàntiques (consonant clusters): things , texts
4.2. Processos fonològics (encadenació, elisió, etc ): URL [ϕυΩΑΠελ],
got up at eight [γ τ↔ π↔ τεΙτ], etc.
4.3. Accent, ritme i entonació
• patrons d’accentuació d’elements lèxic aïllats (a black bird / a blackbird)
• el ritme: síl·labes i accents : Paul played games vs. Peter painted pictures.
4.4. Homòfons: paraules d’ús freqüent amb diferent ortografia i significat, però la
mateixa pronunciació: plain/plane [plεΙn].
4.5. Contrast accentuació de paraula segons la seva funció: nom vs verb o adjectiu vs
verb: ‘record/to re’cord, ‘import/to im’port
• Canvi de la síl·laba tònica en la derivació ( PHOtograph, phoTOgrapher…).
• Canvi d’accent segons la funció de la paraula: PROduce (n) / to proDUCE (v).
4.6. Mots d’ús freqüent amb pronunciació similar i que es poden confondre
(parònims): quiet /quite ; desert /dessert
4.7. Weak forms dels elements gramàticals (articles, preposicions, pronoms, auxiliars,
etc): This one’s for me
4.8. Grafemes muts: foreign, column .
4.8. Diftongació vs vocal (curta) + doble consonant o oclusiva al final de síl·laba:
writing/written; a plane/plan, planned.__
Competència lingüística comunicativa
A. Competència pragmàtica
1. Funcions
1.1. Coneixements i informació
Afirmar, negar; anunciar (projectes, decisions...); assentir, dissentir; classificar;
comparar; confirmar la veracitat d’un fet; descriure (canvis...); donar informació (sobre
persones, llocs, fets, esdeveniments, hàbits, comportaments, costums...); evocar;
expressar coneixement o desconeixement; identificar-se; narrar un fet o esdeveniment
passat; recordar alguna cosa a una persona, comprovar i expressar si es recorda una
cosa; descriure: descriure persones, estats físics i anímics, coses, sentiments,
processos, canvis i sistemes, fent apreciacions sobre qualitats i propietats; narrar un
fet o un esdeveniment passat; confirmar; desmentir.
1.2. Opinions, creences; hipòtesis
Expressar una opinió, argumentar una opinió; expressar acord i desacord; expressar
una creença; formular hipòtesis (sobre persones, coses, fets o esdeveniments...);
predir; valorar un fet (com a probable o improbable, com a aparent,...); expressar el
grau de certesa, incertesa, credulitat, probabilitat, improbabilitat.
1.3. Propòsits d’acció: intencions, decisions, voluntat
Expressar la intenció, la voluntat o la decisió de fer alguna cosa; convidar; oferir alguna
cosa; oferir ajut; oferir-se a fer alguna cosa; prometre; negar-se a fer una cosa;
expressar el desig de fer alguna cosa; respondre a una demanda: acceptar, refusar,
dubtar; respondre a una proposta.
1.4. Actes directius o persuasius (que tenen com a finalitat que la persona destinatària
faci o no faci alguna cosa)
Demanar consell i aconsellar, recomanar; advertir; alertar; animar; demanar i donar
instruccions; demanar i donar permís; demanar a algú que faci alguna cosa: donar
ordres, demanar alguna cosa, ajut, demanar que alguna persona faci alguna cosa
com a favor, necessitat o obligació; suplicar ; sol·licitar; dispensar a algú de fer una
cosa; demanar si es coneix una informació, demanar confirmació sobre la veracitat
d’un fet, verificar una informació; demanar informació; demanar opinió; demanar sobre
el propòsit, la intenció o la voluntat de fer una cosa; prohibir; proposar, suggerir;
reclamar; recordar alguna cosa a una persona; autoritzar a fer alguna cosa; recriminar.
1.5. Sentiments, actituds, estat físic i anímic
Expressar estat físic, de salut o d’ànim; admiració; decepció; afecte, amor, odi;
simpatia, antipatia; alegria o felicitat, tristesa; ansietat; aprovació i desaprovació;
diversió, avorriment; confiança o desconfiança; desig; rebuig; fàstic; desinterès i
interès; indiferència; dubte; esperança; dolor, alleujament; irritació; preocupació;
sorpresa; temor; inquietud, angoixa, tranquil·litat.
1.6. Relació social; actituds envers les altres persones
Presentar-se i respondre a una presentació; saludar, respondre a una salutació;
acomiadar-se, respondre a un acomiadament; convidar, acceptar o declinar una
invitació; agrair, respondre a un agraïment; atreure l’atenció; demanar disculpes i
perdó, perdonar; donar, acceptar i refusar excuses; donar la benvinguda; expressar
aprovació; felicitar i respondre a una felicitació; interessar-se per algú o per quelcom,
respondre a mostres d’interès; lamentar; expressar condol.
2.Competència sociolingüística
Atès que la llengua és un fenomen sociocultural que incideix en la forma en què les
persones es comuniquen i que comporta una manera de veure i d’entendre el món, cal
posar l’accent en els aspectes de l’ús de la llengua, que es relacionen amb aquest
fenomen i que conformen la competència lingüística. A continuació es llisten els
aspectes que caldrà incorporar en el curs del procés d’ensenyament-aprenentatge
d’aquest nivell:
2.1. Marcadors lingüístics de relacions socials que reflecteixen les diferències en
l’estatus de les persones interlocutores, la proximitat de la relació i el registre del
discurs i es manifesten en:
La selecció i l’ús de les salutacions de rebuda, presentació, comiat.
La selecció i l’ús de les formes de tractament: formal i informal.
Les convencions en els torns de paraula.
2.2. Fórmules de cortesia que varien d’una cultura a una altra, la inadequada aplicació
de les quals entrebanca o impossibilita el funcionament dels principis de cooperació i
pot comportar malentesos interculturals.
2.3. Diferències de registre referides a diversos usos de la llengua en contextos
diferents:
formal
estàndard
informal
2.4 Iniciació al reconeixement d’alguns indicadors lingüístics com ara l’accent i el lèxic,
i aspectes paralingüístics i de llenguatge corporal elementals, per facilitar la
comprensió de la llengua que s’aprèn.
B. Competència discursiva
El text com a unitat mínima de comunicació (discurs oral i discurs escrit).
1. Organització del discurs
1.1. Adequació al context
Relació del text amb la situació de comunicació.
Identificació i/o selecció de:
1.1.1. Els indicis situacionals en situacions comunicatives clarament definides i
previsibles (lloc, canal, persones interlocutores i relació entre ells)
1.1.2. Funció comunicativa del text.
1.1.3. Tipus de text i format. Seqüència textual (temporal, lògica, etc..)
1.1.4. Varietat i registre. Llengua oral / llengua escrita. Registre formal / informal.
Neutre; varietat estàndard.
1.1.5. Tema: enfocament i contingut.
1.2. Coherència textual
El text com a unitat global de significat.
1.2.1. Pertinència i estructuració del contingut. Selecció de contingut rellevant.
Ordenació lògica de les idees.
1.2.2. Selecció de les estructures morfosintàctiques i del lèxic adequats.
1.3. Cohesió textual
Organització interna del text. (Inici, desenvolupament i conclusió de la unitat textual;
relacions sintàctiques i semàntiques - fenòmens gramaticals i lèxics - que connecten
els enunciats d’un text entre si)
1.3.1. Inici del discurs.
•Introducció del tema segons el tipus d’interacció: rituals socials, introducció d’una
història, una informació, una anècdota, interacció telefònica, correu, ...: c’est l’histoire
de, je vais parler de, tout d’abord, Monsieur, dis donc...
1.3.2. Desenvolupament del discurs
•Desenvolupament temàtic.
Manteniment del tema.
Correferència. Anàfores pronominals: il, elle, ça, cela, celle-ci, qui, ce qui, le même...;
anàfores nominals: indefinit + nom /determinant + nom: un livre/ son livre, nom comú /
nom propi: Béjart / ce danseur...; anàfores adverbials.
Repetició: sinònims, antònims, camps lèxics.
Reformulació: c’est-à-dire...
Èmfasi: remarquez, pas du tout...
Expansió temàtica.
•Enumeració: conectors enumeratius d’ús freqüent: alors, après, d’abord, ensuite,
finalement...
•Exemplificació: par exemple, ça me fait penser à...
•Expansió del tema comparant, descrivint, explicant.
•Al·lusions, referències, evocacions: ...dit..., écrit..., selon...
•Definicions: c’est un...
•Personalització,comentaris personals: à mon avis, je trouve que...
Canvi temàtic.
•Disgressió: à propos, j’ajouterai...
•Recuperació del tema: reprenons, continuons...
•Proposar un nou tema: je parlerai maintenant de...
La connexió: ús d’elements d’enllaç i organització del text.
•Addició: et, également, de plus....
•Organitzadors del discurs: premièrement, d’une part, d’autre part...
•Condició: si, au cas où, à condition que...
•Causa: parce que, car, puisque, grâce à, en raison de...
•Finalitat: pour, afin de/ que ...
•Oposició, concessió: malgré, en dépit de, même si, cependant, en revanche, bien
que...
•Conseqüència: c’est pourquoi, donc, ainsi, en effet, si bien que...
•Conclusió: en conclusion, ainsi...
1.3.3. Conclusió del discurs
Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5297 – 15.1.2009 2213
Disposicions
•Resum, recapitulació: en résumé, bref...
•Tancament textual. Concloure un correu: cordialement, veuillez agréer...
Concloure una conversa: à bientôt, merci d’avoir appelé....
1.3.4. Discurs oral: iniciació i manteniment (recursos específics)
•El torn de paraula. presa, manteniment i cessió del torn de paraula: il faut que je te
parle, à mon avis, je voudrais dire, laisse-moi parler...
•Paper de la persona interlocutora: demostració de la comprensió; petició de
confirmació (llenguatge fàtic): c’est clair?, tu me suis?, comment tu dis?, pardon?,
c’est ça, ça veut dire, je m’explique...
•Recursos dilatoris,marcadors conversacionals: bon, hein, si vous voulez...
•Autocorreció, rectificació, expressió de dubte: je voulais dire, c’est-à-dire,...
•L’entonació com a recurs de cohesió del text oral.
1.3.5. La puntuació com a recurs de cohesió d’un text escrit: usos dels signes de
puntuació.
•L’ordenació i encadenament dels paràgrafs en textos propis del nivell.
•Els signes de puntuació: guions, cometes en transcripcions de diàlegs, guions i
parentèsis per informacions adicionals.
2. Textos i àmbits d’ús
2.1. Expressió i interacció oral
2.1.1. Converses de caràcter col·loquial i transaccional sobre temes familiars, d’interès
personal o relatius a la vida quotidiana (família, aficions, feina, viatges, …).
2.1.2. Descripció i narració de fets.
2.1.3. Explicacions argumentades sobre projectes, opinions, sentiments i estats
d’ànim.
2.1.4. Intervencions o parlaments breus (preparats o no) en situacions socials
informals i semiformals (celebracions, dols, trobades acadèmiques o professionals...),
cara a cara o davant d’una audiència.
2.1.5. Participació en activitats d’aprenentatge i d’avaluació (role-play, simulacions,
enquestes, entrevistes...).
2.1.6. Utilització dels mitjans que ofereixen Internet i les TIC.
2.2. Expressió i interacció escrita
2.2.1. Cartes personals per descriure experiències i impressions, fer projectes,
suggeriments, donar i demanar consell, queixar-se, convidar, acceptar i refusar
invitacions...
2.2.2. Textos de caràcter personal: diari, apunts, notes, pàgines personals a Internet...
2.2.3. Activitats d’aprenentatge i avaluació (narracions, escriptura creativa,
col·laborativa...).
2.2.4. Contribució a material de l’aula o de l’escola, revista de l’escola o grup d’oci…
2.2.5. Participació en xats, blogs, i altres mitjans que ens ofereix Internet i les TIC.
2.2.6. Escriure per comunicar o compartir opinions, etc. i també pel plaer d’escriure (o
jugar amb la llengua): poemes, breus textos literaris, cançons, etc.
2.3. Comprensió oral
2.3.1 Documents àudio i audiovisuals (textos senzills en llengua estàndar de
situacions habituals de la vida quotidiana).
2.3.2. Notícies, reportatges, dibuixos animats i pel·lícules emesos per ràdio o televisió,
en llengua estàndard sobre temes de la vida quotidiana.
2.3.3. Espectacles en directe (teatre, cinema, comentaris esportius, cançons...) en
llengua estàndard sobre temes de la vida quotidiana.
2.3.4. Conferències i xerrades, com a activitat d’aprenentatge o en situacions de
l’entorn social i laboral de l’estudiant.
2.4.Comprensió escrita
2.4.1. Novel·les senzilles en versió original, sempre que el tema sigui conegut.
2.4.2. Textos de diaris o revistes sobre temes de la vida quotidiana o de l’interès de
l’estudiant.
2.4.3. Activitats d’ensenyament-aprenentatge i d’avaluació, i explicacions sobre la
llengua (metallenguatge).
2.4.4. Diccionaris, gramàtiques i enciclopèdies.
2.4.5. Cançons i poemes.
2.5. Mediació oral i escrita
2.5.1. Fer d'intermediari/ària en transaccions i situacions socials per a amistats,
família, convidats estrangers...
2.5.1. Fer d’intermediari/ària per a la comprensió d’avisos (orals i escrits), menús,
cartells, fulletons informatius.
2.5.2. Resum de l’essencial d’articles curts de diaris i revistes, entre L1 i L2.
C. Competència lingüística
1. Lèxic i aspectes semàntics
1.1. Repertoris lèxics relacionats amb els temes i amb els àmbits de la vida quotidiana
en els contextos a què es refereixen els objectius especificats per al nivell intermedi.
1.2. Famílies lèxiques
Antònims d’ús freqüent: riche/pauvre.... Sinònims d’ús freqüent: drôle, amusant…
Homògrafs : cher Paul/cher ≠bon marché...; homòfons: vert, verre, vers... ;
substantius de doble gènere: le manche/la manche; anteposició i postpició dels
adjectius d’ús més freqüent: un grand homme, un homme grand...
1.3. Paraules compostes i derivades
Prefixos: a-, dé-, re-, in/im- mal-. Non i pas utilitzats com a prefixos: la nonviolence,
pas cher...
Sufixs: afegits a un substantiu, a un adjectiu o al radical d’un verb per formar
substantius, adjectius i verbs: -ier, -ière, -age, -isme; -ien, -ienne, -ique, -al, -ale; -er, -
ifier... Formació de l’adverbi: sufix –ment.
Sufix –aine i valor d’aproximació.
Paraules compostes d’ús freqüent: chou-fleur, machine à laver, ...
1.4. Abreviacions. Sigles.
Mecanisme d’abreujament en el registre familiar de paraules del registre estàndard:
prof, fac, gym, sympa, ciné; sigles d’ús freqüent: FLE, HLM, RER, SMIC, ...
1.5. Onomatopeies
Onomatopeies d’ús freqüent: cocorico, patatras, teuf-teuf, toutou, mémé, tonton...
1.6. Mots transparentes o pròxims. Falsos amics: subir, discuter...
1.7 Préstecs i mots d’origen estranger
1.8. Frases fetes, dites, refranys d’ús freqüent
2. Morfosintaxi
Elements constituents de l’oració
2.1. El substantiu
2.1.1. Tipus de substantius: comptable/ incomptable, concrets/ abstractes...
2.1.2. Morfologia: gènere nombre; concordança; nominalització de verbs i d’adjectius.
2.2. Els determinants
2.2.1. Articles: funcions de l’article; Casos més freqüents d’omissió de l’article.
2.2.2. Demostratius
2.2.3. Possessius: formes i usos. Alteracions provocades per la fonètica.
2.2.4. Quantificadors: quantitatius: dizaine, douzaine,...la majorité de, la plupart, de
nombreux....; indefinits: certains, quelques, tout, n’importe quel, aucun, nul...
2.3. Els pronoms
2.3.1. Pronoms personals: le, la les, lui/leur, y, en, de lui..; els dobles pronoms.
2.3.2. Pronoms relatius: formes simples i compostes; pronoms demostratius + relatius:
celui que, ce qui…
2.3.3. Pronoms indefinits: quelqu’un, rien, personne, aucun, n‘importe quoi, n’importe
lequel, n’importe où... Combinacions indefinit + indefinit…
2.4. L’adjectiu
2.4.1. L’adjectiu qualificatiu: gènere i nombre; postposició de l’adjectiu; grau:
comparatiu i superlatiu; intensitat
2.4.2. Posició: diferència de significat segons la posició d’adjectius d’ús molt freqüent;
avantposició.
Construcció verb + adjectiu: rendre, rester, sembler,...+ adjectif.
2.5. El verb
2.5.1. Tipus de verbs.
2.5.2. Temps i aspecte: aspecte duratiu, puntual, perfectiu, imperfectiu...
Formes personals i no personals. Temps simples: présent, imparfait, futur simple, i
passé simple de l’indicatif; conditionnel présent, impératif, présent du subjonctif.
Temps compostos: passé composé, plus-que-parfait i futur antérieur de l’indicatif;
conditionnel passé, subjonctif passé. El condicional i el sistema hipotètic.
Modes impersonals: l’infinitiu present i passat: valors i usos. Formes impersonals d’ús
freqüent: Il faut, il est+ adjectif, il reste, il manque, il paraît, il se peut...
2.5.3. Modalitat.
Perífrasis verbals en present i passat: d’aspecte: venir de, se mettre à,...; de
desplaçament: je sors faire; de percepció: j’entends chanter...
2.5.4. Veu activa i veu passiva: formació i ús.
2.6. Les preposicions
2.6.1. Preposicions i locucions preposicionals. Formes i funcions.
2.6.2. Estructura del sintagma preposicional.
2.7. Els adverbis.
2.7.1. Tipus d’adverbis i locucions adverbials.
2.7.2. Funcions i usos. Adverbis en –ment.
L’oració
2.8. L’oració simple
•Modificacions de l’estructura canònica: ça, c’est à moi...
•Locucions-enunciat, paraules-frase: bon courage, ça y est....
2.9. L’oració composta
2.9.1. La coordinació.
•Oracions conjuntives (et, ni).
•Oracions juxtaposades.
•Oracions disjuntives (ou...).
•Oracions adversatives (mais ).
•Oracions causals (car). Oracions consecutives ( donc)
2.9.2. La subordinació
•Subordinades substantives: opinió, desig, obligació, necessitat..., discurs indirecte;
interrogació indirecta amb el verb introductori en passat; subordinades adjectives: je
suis sûr qu’il partira...
•Subordinades adjectives: amb qui, que, où, dont, preposició+ lequel, preposició +
quoi; démostratiu+ relatiu.
•Oracions subordinades adverbials: causa, conseqüència, explicació, oposició,
concessió, finalitat, condició i hipòtesi (introduïdes per les conjuncions si, à condition
que, à moins que...), temporals, infinitives.
3. Ortografia i aspectes gràfics
En aquest nivell es consoliden i amplien els continguts del nivell bàsic.
3.1. Representació gràfica de fonemes i sons.
Grafies que poden suposar una particularitat en la pronunciació en paraules d’ús
freqüent.
Casos freqüents d’ortografia d’ús (o arbitrària); atenció especial a les consonants finals
i a les dobles consonants no pronunciades.
Paraules d’ús freqüent en les quals la correspondència fonètica/ortografia és anòmala.
Ortografia de formes homòfones conegudes.
4. Fonètica i fonologia
En el nivell intermedi es consoliden i amplien els continguts del nivell bàsic.
4.1. Processos fonològics.
Casos especials de liaison; liaison prohibida i facultativa.
La pronunciació de mots forans.
La pronunciació d’algunes consonants finals (album, forum...).
4.2. Accent, ritme i entonació / patrons tonals de l’oració
La funció expressiva de l’accent.
Objectius generals
Adquirir l’habilitat o capacitat de:
1. Utilitzar l’idioma amb eficàcia, de forma fluida i amb un grau elevat de precisió, en un
ventall ampli de situacions de la vida quotidiana, d’aprenentatge i d’altres, i com a mitjà
d’expressió personal, mostrant cert domini dels seus aspectes formals i discursius, un
grau elevat d’adequació del discurs a la situació comunicativa i una riquesa lèxica.
2. Optimitzar el coneixement dels valors d’altres cultures, havent-los contrastat amb
els valors propis, amb l’objectiu d’afavorir i enriquir la comunicació.
3. Utilitzar les estratègies lingüístiques i d’aprenentatge desenvolupades, per reflexionar
i corregir els propis errors i deficiències en l’expressió i en la comprensió, tant orals com
escrites.
4. Mostrar un cert domini dels usos i convencions socials de la llengua i dels diferents
registres. Reconèixer i entendre diferents varietats de la llengua.
5. Continuar l’aprenentatge de la llengua objecte d’estudi i, fins i tot d’altres llengües, de
forma autònoma, un cop acabats els estudis d’aquest nivell.
6. Integrar i combinar el conjunt de les competències, habilitats, estratègies i actituds
que formen part del bagatge personal previ o adquirit al llarg del procés d’aprenentatge
d’un o més idiomes, per desenvolupar una competència plurilingüe i pluricultural.
Objectius per destreses
1. Expressió i interacció oral
Fer presentacions i intervencions llargues, amb objectius i funcions diverses,
estructurades de manera coherent i entenedora.
Participar en converses, discussions i debats sobre temes generals, argumentant les
seves opinions i utilitzant les estratègies discursives adequades.
Comunicar-se de manera apropiada, en diversitat de situacions, sobre una àmplia
gamma de temes relacionats amb àmbits del seu interès.
2. Expressió i interacció escrita
Escriure textos extensos, clars i ben estructurats, amb objectius i funcions diverses
sobre una àmplia gamma de temes, expressant i argumentant les seves opinions, i els
punts més rellevants, amb precisió i domini dels diferents registres.
3. Comprensió oral
Comprendre el missatge global, les línies argumentatives i els detalls rellevants de
textos orals sobre temes concrets i abstractes en llenguatge estàndard , articulats a
velocitat normal, provinents de fonts diverses (els mitjans de comunicació, pel·lícules,
conferències, discursos, missatges enregistrats, converses telefòniques i cara a cara).
4. Comprensió lectora
Comprendre sense dificultat textos llargs i de certa complexitat sobre temes concrets i
abstractes, identifcar-ne les idees principals i la intenció comunicativa, i localitzar-hi la
informació específica.
Extreure conclusions de textos argumentatius d’estructura clara.
Competències generals
A. Actituds
Els estudis sobre l’aprenentatge i l’adquisició de llengües donen una gran importància
als factors psicològics i afectius en el procés d’aprenentatge de la llengua i de la cultura
que aquella representa. Aquests factors exerceixen la màxima influència en l’èxit o
fracàs de l’aprenentatge de la llengua i de les relacions interculturals en què es
participa.
Una actitud és una disposició d’ànim que s’aprèn, tot i que de vegades estigui
estretament relacionada amb trets de la personalitat. Per això, el professorat haurà
d’esmerçar temps i esforços per ajudar l’alumnat a reconèixer el pes de les actituds en
el procés d’aprenentatge, a identificar les pròpies, i treballar en el desenvolupament de
les adequades per aconseguir l’èxit en l’aprenentatge.
1. Actituds que afavoreixen l’èxit de l’aprenentatge
• Reconeixement del fet que cadascú és el protagonista del seu aprenentatge i n’ha
d’assumir la gestió i la responsabilitat.
• Valoració de l’autoestima, la responsabilitat personal, l’esforç, la concentració, la
voluntat i les pròpies capacitats.
• Valoració de la motivació, la curiositat i l’obertura cap a nous coneixements.
• Interès per manifestar creativitat i imaginació, i per experimentar.
• Reconeixement dels diferents estils d’aprenentatge, i predisposició a aprendre i
adoptar els que millor hi escaiguin.
• Interès per adquirir autonomia en el procés d’aprenentatge.
• Superació de l’ansietat davant les noves experiències.
• Interès per desenvolupar constància i mètode de treball.
2. Actituds que afavoreixen el procés d’aprenentatge d’una llengua
• Valoració de l’aprenentatge d’una llengua com a eina de desenvolupament personal.
• Valoració de la importància de conèixer una llengua estrangera per als estudis i la
feina.
• Consciència del fet que l’aprenentatge d’una llengua requereix motivació, esforç i
voluntat.
• Definició de les necessitats i els interessos personals a l’hora d’aprendre una nova
llengua.
• Establiment d’objectius assumibles i observables a curt termini.
• Aprofitament dels coneixements i les experiències de què es disposa, tant
lingüístiques com no lingüístiques, com a mitjà per facilitar l’adquisició dels nous
coneixements.
• Reconeixement de la utilitat de transferir els coneixements i les estratègies
d’aprenentatge d’una llengua a una altra.
• Disposició a experimentar i a intentar activar els recursos i les estratègies de què es
disposa.
• Reconeixement del fet que l’error és necessari per aprendre.
• Valoració de l’enriquiment personal que suposa la relació amb els altres estudiants i
els professors.
• Reconeixement del fet que el treball en grup i cooperatiu dóna l’oportunitat
d’experimentar i de comunicar-se en la llengua que s’aprèn.
• Valoració de l’adquisició d’estratègies que poden ser transferibles a altres
aprenentatges.
• Interès per comunicar-se i expressar-se oralment i per escrit amb persones que
parlen la llengua objecte d’aprenentatge.
• Consciència de la importància de la forma en la interacció, per tal d’expressar-se
amb correcció i precisió .
• Consciència de la importància d’adequar els continguts de l’actuació oral o escrita al
context comunicatiu en què aquesta es produeix.
• Consciència de la importància de l’avaluació com a instrument que permet regular el
procés d’aprenentatge.
• Consciència de la importància de l’autoavaluació com a mitjà d’avaluació i gestió del
propi procés d’aprenentatge.
• Consciència de la importància de la utilització de les noves tecnologies com a mitjà
d’aprenentatge i d’intercanvi lingüístic i cultural.
• Consciència de la importància d’aportar els coneixements lingüístics propis, com a
mediador, en situacions en què persones de diferents llengües necessiten comunicar-se
i no disposen d’una llengua comuna.
3. Actituds que afavoreixen l’adquisició d’una consciència intercultural
• Valoració positiva de les diferències culturals com a font d’enriquiment i creixement
personal.
• Anàlisi crítica de les pròpies valoracions d’altres cultures.
• Reconeixement de la dificultat, i de vegades la impossibilitat, de comparar realitats
culturals diferents.
• Superació dels prejudicis i estereotips sobre les cultures i els pobles.
• Acceptació de l’alteritat i la diferència: respecte i tolerància.
• Valoració de l’enriquiment i creixement personal que suposa el contacte amb
persones d’altres cultures.
• Valoració de la llengua com a vehicle d’expressió d’una realitat social i cultural, de les
seves creences i valors.
B. Competència sociocultural
El coneixement de la societat i de la cultura de la comunitat o comunitats en què es
parla la llengua objecte d’estudi és un aspecte del coneixement del món que té especial
rellevància en el context de l’aprenentatge d’una llengua, ja que és probable que no
formi part de l’experiència prèvia de l’estudiant o que el seu coneixement estigui
deformat pels estereotips.
Aquest coneixement, conjunt de creences i valors que conformen la identitat dels
individus i dels pobles, configura una manera de veure i d’entendre el món i incideix en
la forma de comunicar-se amb els altres. Caldrà desenvolupar en l’alumnat una
consciència intercultural que li permeti fer-se conscient i interpretar les situacions de
comunicació i les convencions socials amb què es trobarà en els seus intercanvis
interculturals.
A continuació es llisten els àmbits que poden estar relacionats amb els trets distintius de
la societat i la cultura de la llengua que s’estudia.
Vida quotidiana
• hàbits alimentaris: dieta, horaris, comportament a taula, etc.,
• horaris i hàbits de treball,
• vacances i festes,
• activitats de lleure.
Condicions de vida
• el nivell de vida (diferències regionals, ètniques i de grup social),
• l’habitatge,
• les prestacions socials (educació, sanitat, pensions...),
• paisatge i clima,
• trets socioeconòmics (agricultura, ramaderia, pesca, indústria, comerç, turisme,
banca, noves tecnologies...).
Relacions interpersonals
• estructura familiar i relacions de parentiu,
• relacions entre generacions,
• relacions entre homes i dones,
• relacions a la feina,
• estructura de la societat (grups socials, partits polítics, institucions religioses…).
• relacions amb les institucions (administració, policia...),
• relacions entre diferents comunitats,
• relacions entre grups polítics i religiosos.
Valors i creences
• cultura i tradicions,
• història i identitat nacional,
• estructura social i canvis que s’hi produeixen,
• institucions, política, seguretat,
• religió,
• altres cultures i grups socials (països estrangers, turistes, immigrants),
• manifestacions artístiques (literatura, arts plàstiques...),
• sentit de l’humor.
Llenguatge corporal
• gestos i postures,
• expressions facials,
• contacte visual,
• contacte físic i proxémica.
Convencions socials (normes de cortesia)
• puntualitat,
• indumentària,
• regals,
• celebracions (festes familiars, tradicionals...),
• visites (durada, acomiadament...),
• conversa (actituds, convencions i tabús),
• actes de caràcter social (enterraments...).
Comportaments rituals
• pràctiques religioses i ritus,
• naixements, casaments, enterraments,
• actitud de l’audiència en espectacles i cerimònies,
• celebracions, festivals, balls, etc.
C. Continguts nocionals
El llistat següent de continguts nocionals inclou els conceptes bàsics a partir dels quals
es desglossaran les subcategories corresponents amb els seus exponents lingüístics
per nivell.
Entitats:
• expressió de les entitats i tot allò que hi fa referència.
Propietats:
• existència,
• quantitat,
• qualitat,
• valoració.
Relacions:
• espai (ubicació absoluta i relativa en l’espai);
• temps (situació absoluta i relativa en el temps);
• estats, processos i activitats (aspecte, modalitat, participants i les seves relacions);
• relacions lògiques (entre estats, processos i activitats): conjunció, disjunció; oposició;
comparació; condició; causa; finalitat; resultat;
• relacions temporals (anterioritat, simultaneïtat, posterioritat).
D. Estratègies i habilitats lingüístiques
1. Estratègies comunicatives per a l’ús de la llengua
Tant en l’ús de la llengua per part dels nadius com en el procés d’aprenentatge, les
persones (nadius o aprenents) realitzen actes comunicatius en les diferents habilitats
lingüístiques (parlar, escoltar, escriure o llegir) i posen en funcionament diferents
estratègies de comunicació.
Les estratègies són un mitjà que l’usuari d’una llengua utilitza per mobilitzar i equilibrar
els recursos de què disposa per tal de respondre a les exigències comunicatives de la
situació i assolir amb èxit unobjectiu concret. La utilització d’estratègies comunicatives
no s’ha d’interpretar com una manera d’esmenar carències lingüístiques o de
comunicació, sinó com l’aplicació d’uns principis metacognitius: planificació, execució,
avaluació i reparació, a les diferents formes de les habilitats comunicatives: la recepció,
la producció, la interacció i la mediació.
El progrés en l’aprenentatge d’una llengua s’evidencia per la capacitat de l’aprenent de
dur a terme actes comunicatius i utilitzar estratègies comunicatives.
1.1. Estratègies de recepció (oral i escrita)
Planificació
• Identificació del context en què es produeix la situació comunicativa i presa de
consciència dels coneixements previs que se’n tenen.
• Mobilització i coordinació dels recursos de què es disposa: competències generals i
comunicatives.
• Adequació del tipus d’audició o lectura (comprendre el sentit general, buscar una
informació específica, etc.) a les diferents intencions de l’oient o lector, i a la funció i
tipologia del text.
Execució
• Deducció, inferència i formulació d’hipòtesis a partir d’idees, preconceptes i
coneixements previs.
• Confirmació d’hipòtesis a partir de la interrelació i d’elements significatius del text.
• Comprensió global, selectiva, exhaustiva, interpretativa.
Avaluació i reparació
• Verificació o reformulació d’hipòtesi.
1.2. Estratègies de producció (oral i escrita)
Planificació
• Establiment dels requeriments de la tasca, identificació del context en què es
produeix la situació comunicativa i avaluació dels propis coneixements del món.
• Mobilització i coordinació dels recursos de què es disposa: competències generals i
comunicatives.
• Adequació del text (oral o escrit) al destinatari (funció del text, àmbit i canal, registre,
estructura i cohesió del discurs...).
• Adaptació de la tasca i del missatge als recursos lingüístics disponibles (augment o
disminució de la complexitat de la tasca i del discurs produït).
Execució
• Composició i articulació del discurs, integrant elements verbals i no verbals al
missatge.
• Ús de fragments de discurs “prefabricats”, coneguts per l’usuari que li donen
seguretat.
• Ús d’estratègies d’evitació: valorar les dificultats de la tasca i els recursos de què es
disposa per ajustar el missatge.
• Ús d’estratègies d’assoliment: provar noves expressions sense bloquejar la
comunicació, ajustant el nivell de la tasca a l’alça.
• Utilització de tècniques per compensar mancances lingüístiques que produeixen
interrupcions o bloqueigs de la memòria (mots per guanyar temps, paràfrasis, canvi de
tema...)
Avaluació i reparació
• En l’expressió oral, valoració de l’èxit de la comunicació o modificació del discurs per
aconseguir-lo, a partir de la pròpia autoavaluació o la retroalimentació que rep de
l’audiència a través de la seva reacció oral, gestual o expressió facial.
• En l’expressió escrita, possibilitat de control de la producció, tant des del punt de
vista comunicatiu com lingüístic (revisió, correcció...).
1.3. Estratègies d’interacció (oral i escrita)
A més de les estratègies de recepció i comprensió indicades en els apartats anteriors en
el cas de la interacció oral hi ha un tipus d’estratègies específiques d’aquesta habilitat
referides al control que els interlocutors tenen del procés. Aquestes estratègies són les
següents:
Planificació
• Previsió del tipus d’intercanvis possibles tenint en compte la informació que es
comparteix i la nova informació que es vol donar o obtenir.
• Coneixement de les regles de la interacció oral (torn de paraula i distància física dels
interlocutors).
Diari Oicial de la 2278 Generalitat de Catalunya Núm. 5297 – 15.1.2009
Disposicions
• Coneixement de les regles de la interacció escrita d’acord amb la tipologia textual de
què es tracti (notes, postals, cartes, correus electrònics).
Execució
• Iniciativa i cooperació per tal de desenvolupar l’intercanvi.
• Capacitat de facilitar ajut i demanar-lo per clarificar possibles malentesos, repetint, o
reformulant el que sigui necessari.
Avaluació i reparació
• Valoració de l’èxit de la comunicació o modificació del discurs per aconseguir-lo, a
partir de la pròpia autoavaluació o la retroalimentació que facilita l’interlocutor amb la
seva reacció escrita o oral (gestual o d’expressió facial).
1.4. Estratègies de mediació
Són les que utilitza l’usuari de la llengua, que fa el paper d’intermediari, en les activitats
de mediació entre interlocutors que no es poden entendre directament, o entre un text
oral o escrit i un parlant d’una llengua diferent a la dels textos.
Les activitats de mediació són pel que fa a l’expressió i a la interacció oral:
• La interpretació simultània, diferida o consecutiva.
• La interpretació informal (visitants estrangers en el país de la llengua d’estudi,
parlants nadius a l’estranger, situacions socials i transaccions per a amics, familiars...).
Les activitats de mediació són pel que fa la l’expressió i a la interacció escrita:
• Traducció especialitzada o literària.
• Resum de l’essencial d’articles de diaris, revistes...
• Reformulació de textos especialitzats per a no especialistes.
Planificació
• Establiment dels requeriments de la tasca, identificació del context en què es
produeix la situació comunicativa i avaluació dels coneixements del món, tant els propis
com dels de les persones entre les quals s’estableix la mediació.
• Mobilització i coordinació dels recursos de què es disposa: competències generals i
comunicatives.
• Adaptació de la tasca i del missatge als recursos lingüístics disponibles i als de les
persones per a les quals es fa la mediació (augment o disminució de la complexitat de la
tasca i del discurs produït).
Execució
• Composició i articulació del discurs, integrant al missatge elements verbals i no
verbals.
• Prendre consciència de les possibilitats i les equivalències de les dues llengües entre
les quals es fa la mediació.
Avaluació
• Comprovació de la congruència entre els dos textos.
• Comprovació de la coherència dels usos.
Reparació
• Amb l’ajut de diccionaris.
• Amb l’ajut d’altres persones o fonts.
2. Estratègies per a l’aprenentatge de la llengua
Les estratègies d’aprenentatge afavoreixen el procés d’aprenentatge propi en la mesura
que, d’una banda, promouen que l’alumne assagi amb el mitjans, les tècniques i els
procediments que li resultin més rendibles i, de l’altra, estimulen el desenvolupament de
l’autonomia i del treball col·laboratiu, així com de la responsabilitat en l’aprenentatge.
La capacitat d’aprenentatge també es pot concebre com la predisposició o l’habilitat per
descobrir allò que és diferent, tant si es tracta d’una altra llengua, com d’una altra
cultura, d’altres persones o de nous coneixements. Segons els aprenents, el saber
aprendre pot incloure graus i combinacions de molts aspectes del saber ser, dels
coneixements i del saber fer.
Les estratègies que s’enuncien a continuació segueixen els passos del procés
d’aprenentatge d’una llengua i, encara que algunes d’elles poden formar part del
bagatge conscient o inconscient de l’aprenent de llengües, en tots els casos es poden
practicar i fer-les conscients per tal d’utilitzar-les i automatitzar-les per agilitar
l’aprenentatge.
2.1. Estratègies cognitives
Reflexió sobre la comunicació i la llengua. Raonament sobre el fet comunicatiu i els
elements d’una situació comunicativa.
• Presa de consciència i explicitació de coneixements sobre la comunicació i la
llengua.
• Presa de consciència de com s’aprèn la llengua per afavorir el procés
d’aprenentatge.
• Formulació d’hipòtesis referides al significat, funció i/o ús de diferents elements o
aspectes de la llengua. Raonament i verificació de les hipòtesis formulades.
• Deducció de les normes d’ús de la llengua estrangera per analogia amb les pròpies
o a partir d’exemples contextualitzats.
• Aplicació dels coneixements sobre la llengua pròpia o altres de conegudes per
facilitar el nou aprenentatge.
• Reconeixement de les diferències d’ús entre el codi oral i l’escrit i entre els diferents
registres.
2.2. Estratègies metacognitives
Reflexió sobre el procés, l’aprenentatge:
• Apropiació de la terminologia necessària.
• Comprensió del paper de l’error.
• Utilització de tècniques d’estudi i altres eines de treball.
• Desenvolupament del propi estil d’aprenentatge.
• Desenvolupament de l’autonomia i control del propi procés d’aprenentatge.
• Utilització de l’autoavaluació i la coavaluació com element de millora del procés.
2.3. Estratègies socioafectives
Desenvolupament d’estratègies que permeten a l’aprenent valorar i reforçar la seva
motivació per practicar la llengua i col·laborar amb d’altres per al seu aprenentatge.
• Acceptació de la comprensió parcial o superficial d’una situació comunicativa i
mobilització dels recursos i tècniques disponibles per a sentir-se competent en el
desenvolupament de tasques d’aprenentatge i comunicatives.
• Formulació d’objectius clars i possibles per reforçar la motivació.
• Presa de consciència de la importància dels companys com a font d’aprenentatge a
classe i fora de classe.
• Capacitat d’oferir i demanar ajut per construir el propi coneixement.
• Predisposició a rebre la retroalimentació del professor sobre el procés
d’aprenentatge.
• Aprofitar totes les ocasions possibles per establir contacte, fora de l’aula, amb la
llengua que s’aprèn (contacte amb persones, lectures, audicions...).
• Capacitat de risc per experimentar amb els nous aprenentatges.
Competència lingüística comunicativa
A. Competència pragmàtica
1. Funcions
1.1. Coneixements i informació
Identificar i identificar-se; informar; narrar; descriure (processos); afirmar, negar;
anunciar; postil·lar; assentir i dissentir; classificar; comparar; confirmar la veracitat d’un
fet; corroborar; desmentir; expressar desconeixement; expressar dubte.
1.2. Opinions, creences; hipòtesis
Expressar acord i desacord; expressar una opinió i argumentar una opinió; atribuir un
fet a algú; conjecturar; expressar una creença, expressar escepticisme; formular
hipòtesis (sobre esdeveniments presents, passats i futurs); objectar; predir; suposar;
valorar un fet (com a causa o conseqüència d’un altre, com a contingent, com a
versemblant...)
1.3. Propòsits d’acció: intencions, decisions, voluntat.
Expressar el propòsit, la intenció o voluntat de fer alguna cosa; oferir alguna cosa;
oferir ajut; oferir-se a fer alguna cosa; accedir, negar-se a fer alguna cosa; admetre;
consentir; convidar; prometre, jurar; retractar-se...
1.4. Actes directius i persuasius (que tenen com a finalitat que la persona destinatària
faci o no faci alguna cosa)
Donar ordres; demanar informació; demanar, sol·licitar, suplicar alguna cosa, que algú
faci alguna cosa, demanar ajut; demanar confirmació; demanar consell, aconsellar,
desaconsellar, recomanar; demanar i donar instruccions; demanar opinió; demanar,
donar i denegar permís, demanar autorització, autoritzar i denegar autorització;
restringir; dispensar o eximir algú de fer alguna cosa; exigir; advertir, alertar;
amenaçar, intimidar; animar i desanimar; demandar; desestimar; persuadir, dissuadir;
expressar el desig que algú faci alguna cosa; prevenir algú en contra d’alguna cosa o
d’una persona; censurar; prohibir; proposar, suggerir; queixar-se, reclamar; recordar
alguna cosa a una persona; recriminar, retreure, renyar.
1.5. Sentiments, actituds, estat físic i anímic
Expressar estat físic, de salut o d’ànim: admiració; decepció; afecte, estimació, amor,
odi; simpatia, antipatia; alegria, felicitat, tristesa; ànim, ansietat; aprovació,
desaprovació; confiança, desconfiança, escepticisme; desig; rebuig; fàstic;
indiferència; dubte; esperança, desesperança; dolor, alleujament; irritació;
preocupació; sorpresa; temor; tranquil·litat; menyspreu; resignació; vergonya. Acusar;
defensar; exculpar.
1.6. Relació social; actituds envers les altres persones
Presentar/-se i respondre a una presentació; saludar, respondre a una salutació,
demanar de transmetre una salutació; acceptar excuses; acomiadar-se, respondre a
un acomiadament; convidar, acceptar o declinar una invitació; agrair, respondre a un
agraïment; atreure l’atenció; demanar disculpes i perdó, perdonar; donar, acceptar i
refusar excuses; donar la benvinguda; expressar aprovació; expressar condol; felicitar i
respondre a una felicitació; interessar-se per algú o per quelcom, respondre a mostres
d’interès; lamentar; compadir-se; insultar; fer compliments...
2. Competència sociolingüística
Atès que la llengua és un fenomen sociocultural que incideix en la forma en què les
persones es comuniquen i que comporta una manera de veure i d’entendre el món, cal
posar l’accent en els aspectes de l’ús de la llengua, que es relacionen amb aquest
fenomen i que conformen la competència lingüística. A continuació es llisten els
aspectes que caldrà incorporar en el curs del procés d’ensenyament-aprenentatge
d’aquest nivell:
2.1. Marcadors lingüístics de relacions socials que reflecteixen les diferències en
l’estatus de les persones interlocutores, la proximitat de la relació i el registre del
discurs i es manifesten en:
• La selecció i l’ús de les salutacions de rebuda, presentació, comiat.
• La selecció i l’ús de formes de tractament, formal, informal, familiar.
• Les convencions en els torns de paraula.
2.2. Fórmules de cortesia que varien d’una cultura a una altra i la inadequada
aplicació de les quals entrebanca o impossibilita el funcionament dels principis de
cooperació i pot comportar malentesos interculturals.
2.3. Introducció d’expressions de saviesa popular - component significatiu de l’aspecte
lingüístic de la competència sociocultural - i actualment, grafits, eslògans publicitaris a
la televisió o a la vestimenta, i plafons als llocs de treball, amb la mateixa funció.
• Refranys
• Expressions idiomàtiques
• Cites
2.4. Diferències de registre referides a diversos usos de la llengua en contextos
diferents:
• formal
• estàndard
• informal
• familiar
2.5. Introducció al reconeixement d’alguns indicadors lingüístics de procedència
geogràfica, grup professional, social, generacional. Aquests indicadors poden ser de:
• lèxic
• accent
• aspectes paralingüístics
• llenguatge corporal
B. Competència discursiva
El text com a unitat mínima de comunicació.
1. Organització del discurs
1.1. Adequació al context
Relació del text amb la situació de comunicació. Identificació i/o selecció de:
1.1.1. Els indicis situacionals i la intenció comunicativa. Identificació de la ironia,
l’humor, el sarcasme, etc.
1.1.2. Funció comunicativa del text.
1.1.3. Tipus de text i format.
1.1.4. Varietat i registre
• Reconeixement de les diferències d’ús entre el codi oral i l’escrit.
• Registre formal, informal i neutre; distinció clara de les situacions que determinen un
cert estil (periodístic, cartes al director, anuncis, avisos, etc).
• Sensibilitat i percepció d’altres variants estàndard / no estàndard (variants
geogràfiques, anglès arcaic, classes populars, etc.).
1.1.5. Tema: enfocament i contingut.
• Pertinència i riquesa de continguts.
• Selecció de recursos per organitzar el discurs adequats al nivell.
• Planificació segons les persones destinatàries o persones interlocutores.
• Planificació segons el contingut (carta, exposició, narració...).
• Ús d’elements no verbals per il·lustrar el discurs (notes, dibuixos, esquemes, gràfics,
fotos...).
1.2. Coherència textual.
El text com a unitat global de significat.
1.2.1. Pertinència del contingut.
Selecció de contingut rellevant.
1.2.2. Estructuració del contingut. Ordenació lògica de les idees.
1.2.3. Selecció de les estructures morfosintàctiques i del lèxic adequats.
1.3. Cohesió textual
Organització interna del text. Inici, desenvolupament i conclusió de la unitat textual.
Relacions sintàctiques i semàntiques (fenòmens gramaticals i lèxics) que connecten
els enunciats d’un text entre si.
1.3.1. Inici del discurs
• Mecanismes iniciadors (presa de contacte): Guess what? May I have your attention,
please. Once upon a time,… Ladies and gentlemen, Dear colleagues…
• Introducció del tema (Openings): right then, now, As far as … am/is/are concerned…,
as to, as for…
• Tematització: Com focalitzar la informació a través de recursos sintàctics i lèxics:
amb marcadors del discurs: now, also, referring to...; amb la veu passiva: This title will
be published in the near future; i amb altres canvis en l’estructura de l’oració:
“Headers” (Your boss, how long have you worked for her?); “Tails” (She is a very
efficent secretary, that girl.); Cleft constructions (It’s Pat I dislike, not Joh) i inversió
(Never before had I...)
1.3.2. Desenvolupament del discurs
Desenvolupament temàtic
•Coreferència. Anàfora, catàfora, dixi: That was the moment when I realised…; Well,
this is the story...
•Oracions coordinades i subordinades: ús de les oracions compostes com a element
de cohesió del text: While the young are stong and assertive, the elderly tend to be
more compromising. Besides having more experience, they enjoy a more relaxed
temper, generally. As a result, they do not easily lose their patience in conversation
with others…
El·lipsi: She used to say I should learn to play the piano, but I never did.
Recursos de substitució: likewise, similarly, thus...
Repetició de diversos tipus:
Eco lèxic: Given these circumstances; And so it was. ...
Sinònims: the passengers, commuters, railway users; difficult, challenging…
Antònims: Happy – miserable
Hiperònims i hipònims: population, citizens, city dwellers, rural inhabitants…
Camps lèxics: job, labour, post, position, boss, manager, employer…
• Reformulació. Paràfrasi i aclariments: that is to say…
• Èmfasi: indeed.
• Locucions específiques: see below, on the previous page...
Expansió temàtica
• Enumeració, seqüenciació temporal: for a start, last of all, on top of that, what's
more...
• Exemplificació: there you go...
• Al·lusions, referències, cites i evocacions: I quote, namely...
• Definicions: in other words..., that is…
• Reforç. Precisió / matisació: to put it..., that is to say...
• Focalització del tema: which brings us to...
• Contrast: by contrast, more precisely...
• Introducció de subtemes: which brings us to..., what’s more...
• Personalització: I am afraid, strictly speaking...
Canvi temàtic
• Digressió: well, incidentally…
• Recuperació del tema: anyway, now that you mention it / about that...
• Interrupció i recuperació del discurs: going back to..., where was I?
1.3.3. Conclusió del discurs
• Resum /Recapitulació: to cut a long story short…
• Tancament textual: and that’s about it; to sum up...
1.3.4. Discurs oral: Iniciació i manteniment (recursos específics).
• El torn de paraula: presa, manteniment i cessió. May I have your attention?
• Paper de la persona interlocutora:
Demostració de comprensió: you bet!, indeed.
Petició d’aclariments: I can’t follow you.
Recursos dilatoris: ús de mots falca: hold on (there)...
Autocorrecció, rectificació, expressió de dubte: I know what you mean, but...
• L’entonació com a recurs de cohesió del text oral: So you think you know how to
handle this, do you?
1.3.5. La puntuació com a recurs de cohesió d’un text escrit: convencions pel que fa
als usos dels signes de puntuació.
• La puntuació en les cartes i altres textos formals.
• Aspectes gràfics més comuns segons la tipologia textual: avisos, anuncis, llistats
bibliogràfics, curriculum vitae, etc.
• Puntuació en el discurs directe i indirecte.
• Els signes d’exclamació, interrogació (com a marques d’èmfasi, reforç, emoció…)
2. Textos i àmbits d’ús
2.1. Expressió i interacció oral
2.1.1.Converses de caràcter col·loquial i transaccional.
2.1.2. Converses de caràcter formal o semi-formal.
2.1.3. Monòlegs espontanis o preparats, adreçats a una audiència: narracions de fets,
experiències; exposició argumentada d’idees i presentacions de temes d’interès
general no especialitzat.
2.1.4. Participació en tertúlies i debats.
2.1.5. Participació en activitats d’aprenentatge i d’avaluació (presentacions d’un tema
d’interès personal o professional, debats, simulacions, enquestes, entrevistes...)
2.1.6. Anuncis publicitaris.
2.1.7. Participació en xats, blogs, i altres mitjans que ens ofereix Internet i les TIC.
2.2. Expressió i interacció escrita
2.2.1. Cartes formals: de sol·licitud, acceptació, reclamacions, queixes...
2.2.2. Escrits personals, informes i articles relacionats amb els estudis o la feina.
2.2.3. Formularis de reclamació, comunicat d’accidents o sinistres.
2.2.4. Articles d’opinió (cartes al director, revista de l’escola...)
2.2.5. Prendre apunts i fer resums.
2.2.6. Escriptura creativa (cançons, poemes, contes, altres textos literaris...).
2.2.7. Activitats d’aprenentatge i avaluació (crítiques d’espectacles, narracions,
escriptura creativa, col·laborativa...)
2.2.8. Participació en xats, blogs, i altres mitjans que ens ofereix Internet i les TIC.
2.3. Comprensió oral
2.3.1. Notícies, reportatges, debats, tertúlies, etc. emesos per ràdio o televisió.
2.3.2. Espectacles en directe (teatre, cinema, esports, concerts, cançons...)
2.3.3. Discursos, conferències...
2.4. Comprensió escrita
2.4.1. Diaris i revistes.
2.4.2. Textos literaris (novel·la, assaig, poesia...)
2.4.3. Manuals d’instruccions, catàlegs i prospectes.
2.4.4. Tires còmiques i acudits.
2.4.5. Anuncis publicitaris.
2.4.6. Diccionaris monolingües
2.5. Mediació oral i escrita
2.5.1. Fer d’intermediari/ària en transaccions i situacions socials per a amistats,
família, col·legues professionals, convidats estrangers...
2.5.2. Resum de l’essencial d’articles de diaris i revistes.
2.5.3. Resum d’una xerrada o conferència sobre temes d’interès general o relacionats
amb l’àmbit acadèmic o professional de l’alumne.
2.5.4. Traducció de fragments d’articles en diaris, revistes, de novel·les, poemes, i
textos no especialitzats.
C. Competència lingüística.
1. Lèxic i aspectes semàntics
1.1. Ampliació del cabal lèxic referit a camps semàntics d’ús general i a les àrees
temàtiques del nivell.
• Diferències entre paraules que pertanyen a un mateix camp semàntic: boss,
manager, employer, director, headmaster, top executive...
• Diferències de registre, connotacions i referències culturals: Not everything is black
and white.
1.2. Famílies lèxiques (sinònims, antònims, mots polisèmics...).
• Near-synonyms (security – safety...)
• Lèxic per expressar diferència de graus i matisos (boiling hot / freezing cold...)
• Homònims i homòfons (draft / draught / draughts /…)
• Parònims: vanish / banish, diner/dinner
• Paraules polisèmiques: drill, bank, pool…
• Mots amb dos o més significats diferents, segons la pronunciació: bass, lead…
• Mots transparentes o pròxims. Falsos amics: deceiving...
1.3. Formació de paraules
Paraules derivades
• Prefixos i sufixos: water-proof, counter-argument; citizenship; manhood
Mots compostos: helpline, self-help, downpour
• Modificació del nom: a road sign, signs of frustration
• Adjectius compostos: in-depth analysis, time-consuming, heart-broken, heartbreaking...
• Canvi de funció de paraules: The film is an absolute must; it’s a download.
1.4. Sigles, abreviatures i blends: GM food, wii, Wifi, PDA, camcorder, docusoap...
1.5. Onomatopeies: a bang, a clatter, a thump, a beep...
1.6. Préstecs i mots d’origen estranger: deja-vu, gimmick, hara-kiri...
1.7. Collocations: the real thing
• Adjuncts: dripping wet, raving mad...
• Idiomatic: red with anger, crystal clear…
1.8. Frases fetes, dites, refranys, swear words: Crime doesn’t pay
1.9. Proverbis i cites molt conegudes: think globally, act locally...
1.10. Símils i expressions comparatives (to sleep like a log; as quiet as a church
mouse).
1.11. Binomials i expressions al·literatives: part and parcel; safe and sound.
1.12. Expressions numerals i matemàtiques: two sq. metres, two thirds.
1.13. Ús d’eufemismes i understatements: She’s not very nice; to pass away (to die);
They put the dog to sleep (they killed it)
1.14. Valor literal i metafòric d’ús freqüent de substantius i de partícules: drive through
a tunnel, make it through a war; I finally saw the light, it finally dawned on me...
2. Morfosintaxi
Elements constituents de l’oració
2.1. El substantiu
2.1.1. Tipus de substantius
• Comptables, incomptables, concrets, abstractes : this room smells of cat.
• Mots acrònims i onomatopeies: html, FAQ...
2.1.2. Morfologia del substantiu (gènere, nombre)
• Formació del plural regular, irregular i mots invariables: curriculum-curricula, forum;
cactus-i; bacteria…
• El plural en els mots compostos: a two-litre bottle
2.1.3. La modificació del nom:
• El substantiu com a complement del nom: anti-police reaction
• El complement preposicional: food for thought; a lack of confidence
• L’adverbi com a complement del nom: the house nearby
2.2. Els determinants
2.2.1. Articles
• Articles definits i indefinits. Ús i omissió de l’article. Boys will be boys; the fear I feel is
fear of the unknown.
2.2.2. Demostratius: usos especials (Did I tell you that story about this man who used
to work with me...)
2.2.3. Possessius: usos especials (last weekend’s experience vs. weekend
experiences, etc)
2.2.4. Quantitatius: casos especials i expressions alternatives:
• forma emfàtica amb determinant: I have cried many a day
• a big amount of, a great deal of, a small quantity of...
• every other, the whole of, none of...
• Numerals (cardinals i ordinals); diferències entre one i an (that is an example ; there
is just one example); grans quantitats (several thousand people)
• Altres expressions de quantitat (partitius, indefinits...): a bunch/ pack of lies, a pride of
lions…a spoonful of butter; an item of...; an instance of...
• Expressions idiomàtiques de quantitat: not a single day, €30 no less; it will be at least
a good ten pounds.
2.2.5. El genitiu saxó; construccions alternatives i casos especials: children’s TV / TV
for children
2.3. Els pronoms
2.3.1. Els pronoms personals (de subjecte i de complement), reflexius i recíprocs en
casos especials: Anyone wishing to apply for the post should submit their application
here; One’s responsibility is with one’s family; She’s the fastest sailing boat in Europe.
• Els compostos amb –ever: Take whatever you want.
• El pronom it anticipatori: I consider it an example of good manners when a man offers
his seat to a woman.
2.3.2. Els pronoms possessius, casos especials: a friend of mine; That kid of yours...
2.4. L’adjectiu
2.4.1. Morfologia de l’adjectiu: unputdownable, evergreen, obstreperous...
2.4.2. Posició dels adjectius dins el sintagma. The ordinary average completely selfish
person.
2.4.3. Gradable i absolute: highly difficult; totally impossible.
2.4.4. Parelles d’adjectius acabats en –ed/-ing: encouraging results/he was
encouraged by the results; bewildered/bewildering; heart-breaking news/ heart-broken.
2.4.5. Adjectius substantivats: a good-for-nothing
2.4.6. Comparació: formes reduplicades i correlatives: The more, the better
2.4.7. La modificació de l’adjectiu:
• El sintagma preposicional: covered in mud , green with envy.
•So i such: such an embarrassing situation; so embarrassing a situation
•Adverbis: Very good indeed, much too easy; rather tall for her age.
2.5. El verb
2.5.1. La complementació del verb.
• Transitius i intransitius simples i transitius dobles, i altres casos de transitivitat
especial : I was told to wait outside; The door closed; The boss reminded us that the
firm was opening a new branch.
•Verbs patterns: I assure you that everything will be alright.
• Formes personals i no personals regides pel verb que precedeix: You should avoid
travelling in the rush hour.
• Verbs predicatius (stand, consider, appear...): We stood still, scared and alert. He
was considered a very dangerous man.
2.5.2. Verbs amb partícules (multiword verbs: phrasal and prepositional) amb dues o
tres partícules, separables o inseparables.
2.5.3. Temps i aspecte.
•Present simple i Present progressive i el present perfect (casos especials): You are
being stubborn; You’re always saying that.
•Simple past, Past progressive i Past perfect: I had never been treated like that.
• Futur amb construccions alternatives: be bound to... , to be +inf (The president is to
arrive this afternoon).
• Contrast entre formes simples i progressives. I hope you get well; I was hoping you
would come; People were always warning me about the dangers.
• El mode subjuntiu: They insisted he come.
2.5.4. Modalitat
• Contrast o diferències entre verbs modals: must, have to, can (be able to), should,
used to, will, would, ought to, may, might. , i construccions alternatives : You must
come. You should have come, I managed to park my car; I could not speak up
• Unreal past: Had better, would rather, I wish en passat (I wish you had told me) i
seguit de would (I wish you wouldn’t speak like that)
• Construccions semi modals: You needn’t bring anything.
• Algunes construccions alternatives als modals: he is likely to come; I reckon that’s
true.
• Perífrasis verbals complexes: to prevent the children from falling ill.
2.5.5. Veu activa i passiva: formes complexes (temps passats, perfectes i progressius).
• Construccions amb have i get. I get to see the children once a month; Let’s get going.
• Passiva amb transitius dobles: I was told/made to wait outside
• Forma passiva en estructures complexes: they might have been told, they’re said to
be coming; he is considered to have been a genius...
• Modals en veu passiva.
2.6. Les preposicions
2.6.1. Fomes complexes
• De lloc: well above, down below, underneath, throughout...
• De temps: up to, prior to, subsequent to, through(out)...
• De moviment: down across...
• Altres locucions preposicionals: on account of, on behalf of, in line with, in spite of...
2.6.2. Desplaçament de la preposició (en interrogatives, oracions de relatiu, etc): She
was never a woman I could look up to.
2.6.3. Contrast entre like i as.
2.7. Els adverbis
2.7.1. Els adverbis i les locucions adverbials segons el significat.
• Freqüència: once in a lifetime.
• Manera: well-thought out.
• Temps: back then, at the time…
• Lloc: beyond, below, above…
2.7.2. Posició dels adverbis en l’oració i en una seqüència d’adverbis. He fondly spoke
about her / He always speaks fondly of her.
2.7.3. La modificació de l’adverbi: she is far too good for the job.
L’oració
2.8. L’oració simple
2.8.1. Estructura de l’oració
• Tag questions, short answers, reply questions en casos especials: Open the window,
will you?
• L’estil indirecte amb verbs enunciatius en un registre formal: he insisted he had never
been there; she objected to them/their coming
2.8.2. Modificacions de l’estructura bàsica de l’oració.
• Inversions: Never before had I imagined; Had I known what was happening.
• Anteposició d’elements (Headers): Me, I can eat a cheeseburger; Something you
must never do in a foreign country is show disrespect for the local customs.
• Cleft sentences: It’s cheese on toast I don’t like; What I don’t like is cheese on toast.
• Posposició d’elements (Tails): He is my best friend, Peter.
• Expressions emfàtiques: I do hope they get here in time to catch the plane.
2.9. L’oració subordinada
2.9.1. Oracions subordinades substantives
• Amb what, who, how It’s interesting how people react in the face of danger.
• Amb -ever, no matter: Whoever comes, tell them I’ll be back for lunch.
2.9.2. Oracions de relatiu: casos especials
• Oracions de relatiu reduïdes com a complement del nom: a possibility to discuss;
students needing a certificate of attendance; applicants called for an interview;
customers tired of waiting...
•Oracions de relatiu reduïdes com a complement adverbial: Being overworked, I could
not think clearly; Soaked in water, I could hardly walk...
2.9.3. Oracions subordinades adverbials.
• De temps: At the time when...
• Adversatives: despite the fact that, though, even though...
• Causals: due to, on account of, given that...(since you are here, why don’t you sit
down?)
• Condicionals: amb connector (unless / in case / provided / as long as / whether / if ...
ever); amb inversió (e.g. Had I known… / Should you need ... )
• Oracions de resultat i/o finalitat: so, as a result, with the result that...
2.9.4. La coordinació
• Oracions juxtaposades (that is to say, in other words… )
• Oracions disjuntives (neither...nor, or ...) : I have no intention of going, nor did I ever
promise I would.
•Oracions adversatives: only, but instead, even if...
3. Ortografia i aspectes gràfics
3.1. Ampliació dels usos dels signes ortogràfics i de puntuació: She asked, ‘May I
come in?’. ‘You may – indeed’, was the answer.
3.2. Signes ortogràfics (apòstrof, dièresis, guió...) en casos especials: a tell-all; soand-
so.
3.3. Els signes de puntuació: You must make up a better excuse: no one will believe
that.
3.4. Abreviatures: p.t.o. ; a.s.a.p.
4. Fonètica i fonologia
4.1. Representació gràfica de fonemes i sons. Possibles regularitats entre ortografia i
pronunciació:
4.1.1. Diftongació vs vocal (curta) + doble consonant o oclusiva al final de síl·laba:
diner/dinner, pagan/begging, mope/mop, robe/rob,robbed.
4.1.2. Sons i fonemes vocàlics: combinacions
4.1.3. Ús de la vocal neutra (schwa) en les formes febles (weak forms).
4.1.4. Relació entre prefixos, sufixos i pronunciació: anxious/ anxiety; advert/
advertisement
Diari Oicial de la 2298 Generalitat de Catalunya Núm. 5297 – 15.1.2009
Disposicions
4.2. Processos fonològics (ensordiment, sonorització, assimilació, elisions, alternança
vocàlica, emmudiments…): white gloves vs. white wine ;
4.3. Syllabic consonants (bottle).
4.4. Accent, ritme i entonació, patrons tonals de la frase.
4.4.1. Mots simples i mots compostos, phrasal verbs i mots foranis (a breakthrough, to
break through, a deja vu)
4.4.2. Accentuació de la paraula: accent principal i secundari.
4.4.3. Accent, ritme i entonació, patrons tonals de l’oració.
• Patrons d’entonació per a les diferent varietats de pregunta: pregunta real, per
confirmar informació, per demanar ajuda...
• Patrons d’entonació en diverses situacions de conversa: per canviar de tema, per a
inserir un comentari, per a remarcar contrast...
• L’accentuació anglesa: l’accent de la síl·laba nuclear de la frase i del sintagma. (a
cup of tea vs. a tea cup)
• Trets suprasegmentals significatius que assenyalen diferències de significat o funció
(exageració, èmfasi, aclariment...): Not the BLUE coat, the RED one. |
Pla d'estudis
Al llarg dels cinc cursos de durada dels estudis dins una EOI l'alumnat adquireix tres certificats diferents